Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar han identificat, juntament amb investigadors francesos i russos, un fong que infecta microalgues dinoflagel·lades (un grup de microalgues planctòniques marines). El fong descobert és capaç de degradar varies espècies de microalgues tòxiques per als humans. L’organisme ha estat anomenat Dinomyces arenysensis, perquè infecta dinoflagel.lades (Dino-), és un fong (myces) i ha estat trobat al port d'Arenys de Mar (arenysensis).
Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar han identificat, juntament amb investigadors francesos i russos, un fong que infecta microalgues dinoflagel·lades (un grup de microalgues planctòniques marines). El fong descobert és capaç de degradar varies espècies de microalgues tòxiques per als humans. L’organisme ha estat anomenat Dinomyces arenysensis, perquè infecta dinoflagel.lades (Dino-), és un fong (myces) i ha estat trobat al port d'Arenys de Mar (arenysensis). Aquest fong infecta les cèl·lules de les microalgues adherint-se a la seva paret i aspirant el seu contingut cel·lular. Al mateix temps, des de l’exterior forma esporangis en forma d’olleta que envolten les cèl·lules parasitades.
El nou fong descrit pertany al grup dels quitridis, considerats els fongs més primitius. Viuen en una àmplia diversitat d'hàbitats, especialment en ecosistemes d'aigua dolça i en diferents tipus de sòls. En aigua dolça, els quitridis són paràsits de microalgues. També s’han trobat quitrids en ambients marins, sobretot en ambients anòxics (sense oxigen) i mar profund. Normalment es desenvolupen en medis aquàtics rics en matèria orgànica i sovint són paràsits. Al mar, on les microalgues són abundants, el paper dels fongs és considerava fins ara poc important. A dia d’avui, s'han identificat molt pocs quitridis marins, les infeccions dels quals només havien estat descrites en algunes poques especies de diatomees marines.
Aquest treball es el primer que identifica un quitridi que infecta un altre tipus de microalgues, les dinoflagel·lades. Esther Garcés, investigadora del ICM explica: “En aquest estudi, hem caracteritzat l’espècie de fong i el seu cicle de vida. L’espècie es va aïllar en cultiu durant la proliferació d'una dinoflagel·lada, l’Alexandrium minutum, a la zona costera catalana. Se sap que les dinoflagel·lades del gènere Alexandrium produeixen toxines que poden ser acumulades al llarg de la cadena alimentària i poden provocar intoxicacions en l’ésser humà en el cas d’ingestió de marisc contaminat per Alexandrium. En aquest estudi s’ha vist que aquest fong degrada varies espècies tòxiques pels humans.”
Els fongs tenen un paper clau en els ecosistemes com a mutualistes, patògens i descomponedors i per tant funcionen com a factors clau en el cicle del carboni. Les estimacions actuals de la riquesa d'espècies a nivell global són incertes i es creu que és un grup molt més divers del que es creia. “Hi ha estudis que suggereixen que existeixen deu vegades més espècies de fongs del que s'estimava prèviament, de manera que el nombre d’espècies que es pensava que existia de 1,5 milions passa a ser de 6 milions. Si els resultats són exactes, el 98 % dels fongs romanen sense identificar i moltes d'aquestes espècies ocupen nínxols únics.”
Treball de referència:
Dinomyces arenysensis gen. et sp. nov. (Rhizophydiales, Dinomycetaceae fam. nov.), a Chytrid Infecting Marine Dinoflagellates. Frédéric Lepelletier, Sergey A. Karpovc, Elisabet Alacide, Sophie Le Panse, Estelle Bigeard, Esther Garcés, Christian Jeanthon, and Laure Guillou.
http://dx.doi.org/10.1016/j.protis.2014.02.004