Han acabat les activitats del primer any d'execució del projecte MITICAP. Aquest projecte desenvolupat entre l'Institut de Ciències del Mar i la Fundació Biodiversitat, té com a principal objectiu adequar les activitats de pesca artesanal a la zona del Cap de Creus (Costa Brava) per millorar la conservació dels fons marins de la plataforma continental. Durant el desenvolupament del projecte s'ha treballat conjuntament amb les confraries de Port de la Selva i Cadaqués (Girona).
Han acabat les activitats del primer any d'execució del projecte MITICAP. Aquest projecte desenvolupat entre l'Institut de Ciències del Mar i la Fundació Biodiversitat, té com a principal objectiu adequar les activitats de pesca artesanal a la zona del Cap de Creus (Costa Brava) per millorar la conservació dels fons marins de la plataforma continental. Durant el desenvolupament del projecte s'ha treballat conjuntament amb les confraries de Port de la Selva i Cadaqués (Girona).
Un dels resultats més rellevants del projecte s'ha aconseguit després d'analitzar els 25 transsectes de vídeo gravats mitjançant ROV (vehicles amb càmeres operats per control remot) en fons d'uns 100 metres de profunditat.
Els fons d'aquestes àrees, en què treballen només pescadors artesanals, presenten una alta diversitat d'organismes, més de 25 espècies de macrofauna i amb característiques d'espècies estructurants (creadores d'hàbitat) i la presència reportada per primera vegada a les costes espanyoles de la gorgònia endèmica de la Mediterrània Spinimuricea klaverenii.
A més, el 90% dels fons estudiats presenten un estat de conservació molt notable en comparació amb moltes altres zones de la plataforma continental mediterrània espanyola.
També, s'ha treballat amb els pescadors artesanals per millorar les arts de pesca, per reduir el seu impacte i la pesca accidental i els descarts que afecten les comunitats biològiques del fons (comunitats bentòniques). Dels tres arts de pesca utilitzats, la 'nansa' per a la pesca de pop, les "suletas" (en català) per a la pesca de peixos de fons i el tresmall per a la pesca de llagosta i peixos de roca, és aquest últim el que causa un major impacte sobre les comunitats bentòniques, segons s'ha pogut esbrinar en el projecte.
Per minimitzar el seu impacte, s'han efectuat 9 sèries de pesques experimentals amb nanses que podrien ser una alternativa al tresmalls. Els resultats, encara provisionals, no han estat del tot satisfactoris ja que tan sols s'han pescat exemplars juvenils de llamàntol. Per millorar l'eficiència de les nanses s'està desenvolupant millores en les mateixes per intentar que siguin una alternativa parcial però real al tresmall i així reduir l'impacte d'aquest art sobre les comunitats de fons.