La diversitat genètica del cranc Liocarcinus depurator —conegut com a falsa nècora o cranc de sopa— varia al llarg dels anys i en resposta a l’entrada de les aigües atlàntiques al Mediterrani. Aquesta és la conclusió principal d’un treball publicat a la revista Scientific Reports dirigit per la professora Marta Pascual, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
La diversitat genètica del cranc Liocarcinus depurator —conegut com a falsa nècora o cranc de sopa— varia al llarg dels anys i en resposta a l’entrada de les aigües atlàntiques al Mediterrani. Aquesta és la conclusió principal d’un treball publicat a la revista Scientific Reports dirigit per la professora Marta Pascual, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. També signen l’article els experts Aymée Robainas Barcia, Francesc Mestres i Tània Roda (UB i IRBio), Ferran Palero i Enrique Macpherson (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC), Pere Abelló (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC) i Víctor Hugo García-Merchán (Universitat de Quindio, Colòmbia).
Aquest crustaci decàpode i d’hàbits nocturns està distribuït per les costes de l’Atlàntic oriental, des de Mauritània i les illes Canàries fins a Noruega, així com per tota la Mediterrània. Amb una gran capacitat de colonització, té com a hàbitat natural els fons fangosos de la plataforma continental. Com que es reprodueix sobretot durant l’hivern, és molt sensible als efectes de l’escalfament global al planeta.
Conèixer l’evolució genètica en l’espai i el temps
Els experts han analitzat la diversitat genètica temporal i espacial en aquesta espècie marina al llarg de les tres principals discontinuïtats oceanogràfiques de l’Atlàntic i la Mediterrània: l’estret de Gibraltar, el front Almeria-Orà i el canal d’Eivissa, unes autèntiques barreres marines que poden afectar el flux gènic de l’espècie entre diferents localitats. Per estudiar aquesta variació, s’ha analitzat un fragment del gen mitocondrial citocrom oxidasa I (COI) en 366 exemplars de cinc àrees situades a les dues bandes de cada discontinuïtat (Cadis, Màlaga, Alacant, València i Delta de l’Ebre) i durant diferents franges temporals.
L’estudi posa de manifest la importància d’elaborar sèries temporals per entendre millor l’estructura i l’evolució genètica de les espècies. Tal com explica la professora Marta Pascual, «és difícil determinar la importància relativa dels processos històrics i actuals sobre la distribució espacial de la diversitat genètica perquè el temps i l’espai poden no ser independents. Per això, cal dur a terme mostrejos a les mateixes àrees durant diversos períodes de temps per determinar si la variació genètica observada és deguda a una causa històrica o a processos més actuals».
Segons els resultats, a més de les fluctuacions genètiques de caràcter interanual observades en els exemplars de les diferents àrees, els experts també van detectar un gradient significatiu de polimorfismes mitocondrials al llarg de la costa.«El nou treball científic —apunta Marta Pascual— constata que tant els processos històrics com els més contemporanis afecten l’estructura genètica de Liocarcinus depurator, fet que podria explicar certes discrepàncies en resultats d’estudis previs en altres espècies on el factor temporal no s’ha considerat. La persistència d’un patró d’aïllament per distància a l’àrea de transició de l’Atlàntic i la Mediterrània, juntament amb les fluctuacions locals, suggereix un complex equilibri entre dispersió i selecció natural».
Font NdP: Universitat de Barcelona (UB)
Artícle:
Marta Pascual, Ferran Palero, Víctor Hugo García-Merchán, Enrique Macpherson, Aymée Robainas-Barcia, Francesc Mestres, Tania Roda & Pere Abelló. Temporal and spatial genetic differentiation in the crab Liocarcinus depurator across the Atlantic-Mediterranean transition. Scientific Reports 6, Article number: 29892 (2016)
doi:10.1038/srep29892