[Actualizat el 29/06/2018]
Aquests dies la presència de tres taurons prop de la costa del Maresme va fer hissar la bandera vermella en sis platges, situades entre el Masnou i Premià de Mar.
[Actualizat el 29/06/2018]
Aquests dies la presència de tres taurons prop de la costa del Maresme va fer hissar la bandera vermella en sis platges, situades entre el Masnou i Premià de Mar.
Els mitjans ens han preguntat si és habitual trobar taurons a la Mediterrània, i li hem demanat al nostre expert en taurons, Claudio Barría, que contesti a algunes preguntes. Claudio és biòleg marí expert en Condrictis (peixos amb esquelet cartilaginós) i actualment desenvolupa la seva tesi doctoral sobre la importància ecològica de taurons i ratlles als ecosistemes explotats del Mediterrani Nord-occidental a l'ICM.
Claudio, com és d'habitual veure taurons a la Mediterrània?
El Mar Mediterrani alberga aproximadament unes 80 espècies de Condrictios ; 45 d'ells són taurons, 34 ratlles i una espècie de quimera, així que no hauria de ser difícil trobar taurons en les nostres costes. No obstant això les seves poblacions estan en declivi i gairebé la meitat dels taurons i ratlles existents al Mar Mediterrani es troben amenaçats.
Quina espècie és la que s'ha albirat durant aquests dies?
L'espècie que es va observar és una Tintorera (Prionace glauca), un tauró de l'ordre dels Carcharhiniformes, una espècie que es distribueix en gairebé tots els mars del món, i que actualment es troba en un grau de vulnerabilitat, segons la Unió Internacional per la Conservació per la Naturalesa (UICN).
Són perilloses?
Vegem, aquesta espècie, en particular no és considerada molt perillosa, de fet no són habituals els “atacs” d'aquesta espècie i en el Mediterrani no hi ha casos confirmats. Això és súper important considerant que aquest tauró és el tauró pelàgic més abundant del Mar Mediterrani. Però no obstant això cal tenir precaució, perquè qualsevol animal salvatge que es pot sentir amenaçat pot reaccionar d'una manera poc predictible, per la qual cosa es recomana mantenir-se allunyat d'ells.
Perquè estan prop de la costa? És habitual?
Primer que tot, és important saber que no existeix un pla d'observació dirigit a taurons a Catalunya. Pel que és difícil predir el comportament d'aquestes espècies i saber si en altres èpoques de l'any aquesta o altres espècies s'apropen a la costa. Aquesta espècie en particular és una espècie que recorre grans distàncies i probablement es trobi migrant cap a alguna altra zona, o estigui buscant aliment, o podria ser simplement que algun corrent oceanogràfic els hagi tret de les seves rutes habituals.
Però això, no ho sabem amb exactitud perquè com vaig esmentar anteriorment no existeix un pla d'observació seriós per a aquestes espècies, ni a Catalunya ni a Espanya.
Claudio Barría és xilè i va començar la seva carrera a la Universitat Austral de Xile. Va fer també el Master en Ciències Marines en la UB i actualment* realitza la seva tesi doctoral a l'ICM amb una beca del Govern de Xile (CONICYT). La seva passió pels taurons ho va portar a treballar a Xile amb el grup de Recerca Elasmolab i des de 2011 s'ha incorporat al projecte ECOTRANS "Dinamycs and Ecological role of small pelagic fishes in the North Western Mediterranean: Energy TRANSfer from planktonic organisms to top predators" dirigit per la Dra. Isabel Palomera. Els seus interessos principals són l'ecologia i la conservació dels Condrictios, especialment l'ecologia tròfica, utilització de hàbitats i esbrinar com afecten les activitats humanes a les poblacions de Taurons i Ratlles.
*ACTUALITZACIÓ (JUNY 2018): Avui dia, Claudio Barría és Doctor per la Universitat de Barcelona i membre del Shark Specialist Group (SSG) en la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN). També forma part del Grup d'Estudi de Taurons i Ratlles de Catalunya "CatSharks". Els seus interessos principals són l'ecologia i la conservació dels elasmobranquis, especialment l'ecologia tròfica, utilització de *habitats i l'estudi dels impactes antròpics sobre les poblacions de Taurons i Ratlles. També treballa en el pla de cogestió pesquera del Lluç a Roses.