Un nou estudi de l'ICM i altres centres de recerca demostra que dos grups de protists marins ingereixen virus de manera rutinària que podrien actuar com a complement de fòsfor i nitrogen a la seva dieta, la qual cosa portaria a revisar el coneixement de les xarxes tròfiques basals de l’oceà.
Els virus estan presents en grans quantitats a tots els racons de la Terra. No només infecten tota mena de bacteris, arqueobacteris i eucariotes, sinó que també suren lliurement en tota mena d'hàbitats, des de l'atmosfera fins a l'oceà més profund, on viuen des de fa, almenys, centenars de milions d'anys. No obstant això, malgrat la seva abundància, fins ara no es coneixia cap organisme que s’alimentés d’aquests organismes.
Ara, investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona i altres centres de recerca han publicat a la revista especialitzada Frontiers in Microbiology la primera evidència que dos grups de protists marins ecològicament importants però poc coneguts, els coanozous i els picozous, s'alimenten de virus que capturen mitjançant la fagocitosi, un procés pel qual algunes cèl·lules envolten amb la seva membrana citoplasmàtica partícules sòlides i les introdueixen a l'interior cel·lular.
"Les nostres dades mostren que moltes cèl·lules protists contenen ADN d'una àmplia varietat de virus no infecciosos, però no de bacteris, el que evidencia que s'estan alimentant de virus en lloc de bacteris, com es creia fins ara", exposa Ramunas Stepanauskas, ecòleg microbià del Laboratori Bigelow de Ciències Oceàniques de Maine (Estats Units) i autor principal de l’estudi.
Stepanauskas, que es va submergir en aquest projecte fa més d'una dècada, confessa que "la troballa ha estat una gran sorpresa, ja que va en contra de les opinions actualment predominants sobre el paper dels virus i protists dins les xarxes tròfiques marines".
Per a l'elaboració de l'estudi, Stepanauskas i els seus companys van prendre mostres d'aigua de mar superficial de l'Atlàntic nord-occidental, al golf de Maine, i del Mediterrani, davant de Blanes (Girona). Després van utilitzar eines modernes de genòmica unicel·lular per seqüenciar i amplificar l'ADN d'un total de 1.698 protists.
Gràcies a això, van veure que el 19% dels genomes amplificats del Golf de Maine i el 48% dels del Mediterrani estaven associats amb ADN bacterià, el que suggereix que aquests protists havien menjat bacteris feia poc. No obstant això, les seqüències virals trobades van ser encara més abundants. En concret, es van trobar en el 51% dels genomes amplificats de golf de Maine i en el 35% dels del Mediterrani.
"És molt poc probable que aquests virus siguin capaços d'infectar tots els protists en els quals es van trobar", apunta Julia Brown, investigadora del Laboratori Bigelow de Ciències Oceàniques i coautora de l'estudi. Segons l'experta, els coanozous i picozous probablement consumeixen virus de manera rutinària perquè són rics en fòsfor i nitrogen, i podrien ser un bon complement per a una dieta rica en carboni que podria incloure preses cel·lulars o col·loides marins rics en carboni.
Des de l'ICM, Ramiro Logares, que també ha participat a l'estudi, afegeix que "si es confirma que la ingestió de virus és un fenomen generalitzat en els protists marins, ens portaria a revisar la nostra comprensió de les relacions tròfiques basals a l'oceà".
Segons els autors, aquesta ingestió de virus de l'aigua per part dels coanozous i picozous pot reduir la quantitat de virus disponibles per infectar altres organismes i alhora transportar el carboni orgànic dins les partícules de virus més amunt en la cadena alimentària.