Es tracta d'animals que construeixen els seus esquelets i closques amb carbonat càlcic, com els coralls, els briozous, els mol·luscs, els eriçons de mar o els crustacis.
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) on també han participat la British Antarctic Survey, l'Institut d'Oceanologia, l'Acadèmia polonesa de Ciències i la Universitat de Gdańsk (Polònia) ha revelat que l'escalfament global i l'acidificació dels oceans estan posant en perill els organismes marins que construeixen els seus esquelets i closques amb carbonat càlcic, com els coralls, els briozous, els mol·luscs, els eriçons de mar i els crustacis.
El treball, publicat recentment a la revista Ecography, se centra en organismes amb esquelets de carbonat càlcic dels voltants de l'Antàrtida, a l'Oceà Austral. I és que, el carbonat càlcic és més soluble en aigües més àcides i que contenen més diòxid de carboni (CO₂), com és el cas de les aigües més fredes de les regions polars, cosa que dificulta a aquestes criatures la construcció dels seus esquelets.
Els briozous, clau per entendre l'impacte del canvi global sobre els organismes calcificadors
Per a l'elaboració de l'estudi, l'equip investigador va analitzar l'esquelet d'uns organismes marins anomenats briozous, petits invertebrats que s'alimenten per filtració, viuen al fons del mar i poden proporcionar hàbitats complexos essencials per a moltes espècies.
"Igual que els coralls, els briozous poden viure en colònies i construir esquelets a base de carbonat càlcic, però estan més distribuïts geogràficament, especialment a les aigües antàrtiques. A més, presenten esquelets amb una composició molt diversa i són importants productors de carbonat a l’hemisferi sud, cosa que els converteix en perfectes organismes model per estudiar els efectes del canvi global", exposa la investigadora de l'ICM-CSIC i autora principal de l’estudi Blanca Figuerola.
En aquest sentit, l'experta afegeix que els esquelets dels briozous estan formats per dos tipus principals de carbonat càlcic, la calcita i l'aragonita, tot i que també poden contenir magnesi, cosa que pot fer que els esquelets siguin més vulnerables a l'acidificació.
A través d’anàlisis mineralògiques, l'equip va identificar els minerals i va determinar els nivells de magnesi que es troben en els esquelets dels briozous antàrtics, creant el conjunt més gran de dades de briozous de l'oceà Antàrtic. Després van comparar aquestes composicions minerals amb dades ja existents de gairebé 500 espècies trobades a l'hemisferi sud i van investigar si hi havia alguna mena de relació entre el tipus de mineral i els nivells de magnesi en els seus esquelets i la temperatura de l'aigua de mar on vivien.
"Vam identificar un patró clar que s'estén a escala global: com més alta és la temperatura de l'aigua de mar, les espècies amb esquelets que contenen més concentracions de magnesi són més freqüents", apunta l'investigador del British Antarctic Survey i coautor de l'estudi Huw Griffiths.
Segons Figuerola, "això suggereix que moltes espècies marines amb alts nivells de magnesi als seus esquelets seran més vulnerables a l'acidificació dels oceans a mesura que la temperatura de l'aigua del mar augmenti, i donats els ràpids canvis observats i previstos a la temperatura i la química dels nostres oceans, aquests organismes podrien no tenir temps per adaptar-se a aquestes noves condicions".
La gran envergadura d'aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració amb membres de l'Associació Internacional de Briozoologia, que han permès augmentar les dades sobre la mineralogia de l'esquelet dels briozous en una àmplia gamma d'espècies que viuen des dels pols fins als tròpics.
El futur dels calcificadors marins
Les creixents emissions de CO₂ estan canviant els oceans, provocant un augment de la temperatura i canvis en la química de l’aigua. Quan els oceans absorbeixen CO₂, s'acidifiquen, un fenomen que coneixem com a "acidificació oceànica". Alhora, el CO₂ dissolt reacciona amb l'aigua de mar per formar àcid carbònic, la qual cosa redueix la concentració de carbonat a l'aigua de mar.
Com a resultat, els organismes calcificadors, que utilitzen els ions de carbonat i calci dissolts a l'aigua de mar per construir les petxines i els esquelets, han de fer front a la menor disponibilitat de carbonat i a l'augment de l'acidesa. Ara com ara, es desconeix fins a quin punt les espècies calcificadores són capaces d'ajustar la química del seu esquelet en resposta a la combinació d'aquests (temperatura i pH) i altres factors d'estrès.
De cara a futures investigacions, Figuerola, en col·laboració amb membres de l’equip MedRecover i altres investigadors ampliarà aquest treball, realitzat en el marc del projecte MedCalRes, amb l'objectiu d'estudiar les possibles respostes morfològiques, metabòliques i del microbioma dels organismes calcificadors, inclosos els briozous i els coralls, davant l'acidificació i l'escalfament dels oceans.