La majoria dels models sobre canvi climàtic usats per projectar escenaris futurs subestimen la gravetat dels impactes en importants sectors com l'agricultura, la vegetació terrestre i la mortalitat humana causada per les onades de calor. És una de les conclusions d'un treball internacional que acaba de publicar a la revista Nature Communications, i que té com a coautora Marta Coll de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona.
La majoria dels models sobre canvi climàtic usats per projectar escenaris futurs subestimen la gravetat dels impactes en importants sectors com l'agricultura, la vegetació terrestre i la mortalitat humana causada per les onades de calor. És una de les conclusions d'un treball internacional que acaba de publicar a la revista Nature Communications, i que té com a coautora Marta Coll de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona.
En aquest treball, signat per mig centenar de científics de 42 institucions, i que té com a primer autor a Jacob Schewe, de la Universitat de Postdam (Alemanya), s'ha avaluat, sistemàticament i per primera vegada, com els models actuals que avaluen el impacte climàtic per sectors són capaços de reflectir l'impacte de les condicions climàtiques extremes.
Per a això, han pres com a cas d'estudi l'onada de calor i sequera ocorreguda a Europa el 2003, l'esdeveniment climàtic més extrem dels observats fins ara. Aquest esdeveniment va afectar de manera intensa a l'est i centre d'Europa, i els seus impactes estan ben documentats.
A l'estiu de 2003 es van registrar temperatures anormalment altes, especialment durant juny i agost, que van afectar a àmplies zones del centre i l'oest d'Europa. La temperatura mitjana a Europa va pujar a 2ºC, arribant a ser 5º C per sobre de la mitjana a nivell regional.
Aquesta onada de calor va anar acompanyada de greus sequeres causa de l'escassetat de pluges, el que va augmentar la intensitat de l'onada de calor, que va tenir nombrosos impactes sobre el medi ambient, l'economia i la salut.
Els resultats mostren que les dades d'impacte documentats de l'onada de calor no necessàriament coincideixen amb els impactes que s'obtenen en les projeccions dels models sectorials. La majoria d'aquests models sectorials models subestimen la gravetat dels impactes en importants sectors com l'agricultura, la vegetació terrestre i la mortalitat humana. Altres models sobreestimen els efectes sobre els recursos hídrics i l'energia hidroelèctrica en algunes conques. A més, hi ha una gran variabilitat entre els models d'impacte climàtic.
Marta Coll, investigadora de l'ICM-CSIC explica que aquests resultats s'observen també en els ecosistemes marins. En aquest cas, la literatura, les dades i els models semblen coincidir en què l'esdeveniment extrem de 2003 va afectar els paràmetres físics de l'oceà, així com a la producció primària, però els efectes no es van propagar cap als nivells tròfics superiors a gran escala de forma immediata. Això podria ser també perquè l'esdeveniment va ser massa breu o massa feble com per causar un canvi significatiu en els nivells tròfics superiors.
Una altra raó pot ser que l'escalfament pot actuar sobre la biomassa de peixos i altres organismes marins de dues maneres oposades: d'una banda, les temperatures més altes tendeixen a augmentar la quantitat d'aliment que els peixos necessiten per mantenir les taxes de creixement, així com la seva mortalitat per depredació, malaltia o senescència. D'altra banda, a curt termini l'escalfament augmenta el creixement del fitoplàncton, que té un efecte positiu sobre la biomassa de peixos. Així doncs, l'efecte net pot haver estat petit.
Les diferències entre el que s’observa i el que projecten els models tenen importants implicacions per a les avaluacions econòmiques basades en aquestes projeccions. Significa, també, que els riscos a què s'enfrontarà la societat per futurs esdeveniments climàtics extrems podrien ser més grans del que s'havia pensat fins ara.
Encara que l'onada de calor del 2003 va ser un esdeveniment excepcional en el registre històric, l'augment de l'escalfament global pot fer que esdeveniments com aquest es tornin més freqüents en el futur. Per aquesta raó, que els models siguin capaços d'estimar encertadament els danys derivats d'esdeveniments extrems és essencial per avaluar els futurs impactes del canvi climàtic, diuen els investigadors.
Article de referència: State-of-the-art global models underestimateimpacts from climate extremes, Jacob Schewe, Simon N. Gosling, […] Lila Warszawski Nature Communicationsvolume 10, Article number: 1005 (2019). doi: https://doi.org/10.1038/s41467-019-08745-6