A partir de l'anàlisi d'isòtops, un equip de científics de l'ICM, l'IEO i la ULPGC ha demostrat, per primera vegada, la importància dels microbis en tota la cadena tròfica marina.
Científics de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i de la Universitat de Les Palmes de Gran Canària (ULPGC) han publicat un treball a Scientific Reports en què, aplicant tècniques d'anàlisi d'isòtops, han demostrat i quantificat la gran influència que tenen els microbis en la cadena tròfica marina, no només sobre els productors primaris com es creia fins ara, sinó també sobre organismes superiors com els peixos.
Durant molt de temps s'han entès les xarxes tròfiques oceàniques com dos sistemes diferenciats: un subsistema que comprèn als productors primaris -fonamentalment microalgues en el cas dels oceans- i als organismes herbívors i carnívors que successivament s'alimenten els uns dels altres, i un altre subsistema compost pels microbis que reciclen la matèria orgànica.
Fins ara, es considerava que tots dos subsistemes estaven relacionats principalment per la influència d'aquests microbis sobre els productors primaris, ja que posen a la seva disposició nutrients que són el resultat de la remineralització de la matèria orgànica. Tanmateix, la influència dels microbis en nivells superiors de la cadena tròfica es considerava molt reduïda.
Aquest nou estudi ha quantificat per primera vegada la influència de sistema tròfic microbià sobre 13 espècies de petits peixos, demostrant així la seva importància. Per a la seva elaboració, l'equip científic ha aplicat tècniques d'anàlisi d'isòtops estables de nitrogen en aminoàcids obtinguts de peixos del micronècton (peixos de mida petita que són el principal aliment de peixos més grans, molts d'ells explotats comercialment) capturats durant una expedició a l'Atlàntic central, des de Canàries fins a Islàndia.
Aquestes anàlisis permeten saber l'origen de la matèria orgànica analitzada i quantificar la posició tròfica de l'organisme analitzat, és a dir, si la seva dieta és més herbívora o més carnívora. D'aquesta manera s'ha estimat que els microbis contribueixen fins a en un 25% en la definició de la posició tròfica d'aquests peixos. A més, el treball demostra que les estimacions de posició tròfica obtingudes a través d’aquest mètode són molt semblants a les determinades a partir de l'anàlisi de les seves dietes.
"Aquesta investigació obre la porta a una revisió de les posicions tròfiques conegudes de tots els organismes marins, permetent el monitoratge de l'ecosistema mitjançant l'aplicació d'indicadors de funcionament més precisos", explica Antonio Bode, científic del Centre Oceanogràfic de La Corunya de l'IEO i primer autor del treball.
A més, els resultats de l’estudi indiquen que una part de la dieta dels peixos que habiten la zona batipelàgica de la columna d'aigua (entre 1000 i 2000 m) consisteix en agregats de detritus. "En aquests hàbitats empobrits tròficament, on no hi ha producció primària i les concentracions de zooplàncton són baixes, l'anomenada 'neu marina' s'erigeix com un recurs tròfic que complementa la dieta dels peixos batipelàgics", apunta Pilar Olivar, investigadora de l'ICM i coautora del treball.