Els conflictes bèl·lics afecten l’estudi de la migració de les aus i el control de patògens dispersats per animals

L’actual escalada de conflictes globals està provocant efectes que transcendeixen el vessant polític i social, impactant directament en la infraestructura científica. Un article publicat a la revista científica Ambio per un equip de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), revela com el conflicte tecnologicomilitar a l’Europa de l’Est està sabotejant els sistemes de seguiment satel·lital utilitzats per monitorar la fauna silvestre.

La protagonista d’aquest estudi és la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus), una espècie migratòria que passa els mesos d’hivern en ciutats com Barcelona i que, amb l’arribada de la primavera, emprèn un viatge de milers de quilòmetres cap a les seves colònies de cria a Ucraïna, Rússia i altres països de l’Europa de l’Est. En travessar zones de guerra, els dispositius GPS d’aquestes aus registren dades anòmales i impossibles que no corresponen a moviments naturals.

Senyals “fantasma” i rutes impossibles

Per arribar a aquesta conclusió, l’equip científic va analitzar les trajectòries d’un grup de gavines capturades i marcades a la ciutat de Barcelona entre els anys 2024 i 2025, detectant un augment de la imprecisió de les dades als límits fronterers de països en conflicte. Els dispositius GPS van registrar localitzacions que situaven les aus a Algèria o Groenlàndia en qüestió de segons, o dibuixaven patrons circulars concèntrics perfectes.

Víctor Martín-Vélez, investigador de l’ICM-CSIC i autor principal de l’estudi, explica:

“Els nostres resultats mostren que els conflictes moderns també poden afectar els dispositius utilitzats en estudis ecològics. Observem que, quan les gavines amb GPS entren en zones en conflicte, el senyal es torna inestable. Això genera ubicacions incoherents i dificulta reconstruir amb precisió les seves rutes migratòries. Aquests errors podrien deure’s a tècniques com el jamming o el spoofing, que redueixen la qualitat de les dades necessàries per analitzar el moviment de les aus.”

Un risc per a la salut global

La distorsió d’aquestes dades té greus implicacions per a la salut pública, ja que aquestes aus actuen com a reservoris i dispersors potencials de patògens com el virus de la grip aviària altament patogènica (HPAI) H5N1 o de diferents bacteris resistents als antibiòtics. Per això, la incapacitat d’identificar amb precisió on s’alimenten o descansen les aus limita la creació de mapes de risc i sistemes d’alerta primerenca.

Joan Navarro, investigador de l’ICM-CSIC i coautor de l’estudi, destaca la gravetat de la situació:

“La fiabilitat dels models predictius per prevenir la transmissió de patògens es pot veure afectada pels conflictes actuals. No poder identificar els punts de descans o alimentació, així com les colònies de cria, limita la nostra capacitat de resposta davant, per exemple, la grip aviària. En un món geopolíticament inestable, la ciència necessita mètodes de correcció sistemàtics i una més coordinació internacional per salvaguardar els enfocaments ‘One Health’.”

Cap a una ciència adaptativa

Finalment, l’anàlisi subratlla la vulnerabilitat de les tecnologies GNSS (com el GPS nord-americà o el GLONASS rus), que estan supeditades a interessos militars estratègics.

“Davant aquesta manca de neutralitat tecnològica, instem la comunitat científica a integrar una ‘consciència geopolítica’ en els seus dissenys d’estudi”, exposa en aquest sentit Isabel Afán, tecnòloga de l’ICM-CSIC i coautora de l’estudi.

Per tot això, entre les recomanacions de l’equip investigador s’inclou el desenvolupament d’eines per assegurar la qualitat de la geolocalització davant d’atacs intencionats i, en casos crítics, complementar el seguiment amb mètodes tradicionals “low-tech”, com l’anellament d’aus, que no depèn de senyals satel·litals.