Ho constata un nou estudi amb participació de l'ICM que prova que aquests microorganismes contribueixen de manera directa a l'exportació i el segrest de carboni a l'oceà profund.
Un nou estudi publicat recentment a la revista The ISME journal en què ha participat l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que els diazòtrofs, un grup de bacteris marins que són capaços de convertir el gas nitrogen (N2) de l'atmosfera en nutrients per als productors primaris de l'oceà, contribueixen directament en l'exportació i segrest de carboni al llit marí.
Els resultats del treball, liderat pel Mediterranean Institute of Oceanography (MIO) de França i realitzat en el marc de l'expedició oceanogràfica TONGA, suposen un gran canvi de paradigma, ja que fins ara se sabia que aquests microorganismes "reciclaven" el CO₂ captat de l'atmosfera, però no que també se l'enduien amb ells a les profunditats quan moren i s'enfonsen, com sí que ho fa la resta del fitoplàncton, és a dir, el plàncton vegetal.
"Aquest procés es coneix com a bomba biològica de carboni, i fins ara ho atribuíem fonamentalment al fitoplàncton, que converteix el CO₂ en matèria orgànica durant la fotosíntesi. Quan mor, aquesta s'enfonsa amb ell, emmagatzemant al llit marí aproximadament el doble de carboni del que es troba actualment a l'atmosfera", explica Francisco Cornejo, investigador de l'ICM-CSIC i un dels autors del treball.
Alhora, els organismes situats als nivells superiors de la xarxa tròfica marina fan servir aquesta mateixa matèria orgànica per sobreviure, permetent així el funcionament de tot el sistema oceànic. De fet, gràcies a la bomba biològica de carboni, l'oceà es considera un embornal de carboni.
Canvi de paradigma
Els resultats de l'estudi publicat ara tenen importants implicacions per a la ciència, ja que, en l'actualitat, els models biogeoquímics globals, és a dir, les eines que s'utilitzen per fer prediccions sobre l'evolució i els fluxos de carboni al planeta, no tenen en compte la contribució directa dels diazòtrofs en aquest procés.
"Els nostres resultats ens proporcionen una idea més exacta dels fluxos de carboni a l'oceà, la qual cosa és especialment rellevant en un moment en què els models climàtics prediuen una expansió de les zones pobres en nitrogen, just on els diazòtrofs poden sobreviure", comenta la investigadora del MIO Sophie Bonnet, que ha liderat l’estudi.
Per a la seva l'elaboració, l'equip investigador va recollir centenars de mostres amb trampes de sediment instal·lades a diferents profunditats durant una campanya al Pacífic sud que posteriorment es van analitzar mitjançant tècniques de microscòpia, seqüenciació i quantificació d'ADN. Gràcies a això, van veure que les partícules que s'enfonsen des de la superfície fins al fons de l'oceà, a part d'organismes del fitoplàncton, contenen una gran quantitat i diversitat d'aquests diazòtrofs. Tot això ha permès quantificar, per primera vegada, el paper d'aquests microorganismes dins la bomba biològica de carboni a escala global.
De cara a futures investigacions, les expertes i experts intentaran aprofundir en el paper dels diazòtrofs dins la bomba biològica de carboni, posant especial atenció a les rutes que aquests microorganismes experimenten durant el seu enfonsament a les diferents regions oceàniques.