Un mostreig del fons marí, en el qual ha participat l'Institut de Ciències del Mar, revela que fins i tot en zones profundes de l'oceà es poden trobar ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca i tot tipus d'escombraries d'origen humà. Les escombraries s'ha trobat per tot el Mediterrani, i des de la plataforma continental Europea fins a la Dorsal Mesoatlàntica, serralada submarina que divideix l'Atlàntic de nord-sud i que es troba a uns 2.000 km de la costa.
Un mostreig del fons marí, en el qual ha participat l'Institut de Ciències del Mar, revela que fins i tot en zones profundes de l'oceà es poden trobar ampolles, bosses de plàstic, xarxes de pesca i tot tipus d'escombraries d'origen humà. Les escombraries s'ha trobat per tot el Mediterrani, i des de la plataforma continental Europea fins a la Dorsal Mesoatlàntica, serralada submarina que divideix l'Atlàntic de nord-sud i que es troba a uns 2.000 km de la costa.
En aquest treball internacional, que es publica en la Revista PLOS ONE, han participat científics de 15 institucions d'Europa, entre ells Eva Ramírez-Llodra i Joan B. Company, de l'Institut de Ciències del Mar.
El mostreig, dirigit per la Universitat de les Açores, és resultat de la col·laboració de dos projectes de recerca: “Mapping the Deep Project”, liderat per la Plymouth University; i HERMIONE, projecte europeu coordinat per National Oceanography Centri (Regne Unit), i que té com a coordinadora en una de les seves línies a Eva Ramírez-Llodra, investigadora del CSIC i segona autora d'aquest treball.
Les escombraries és un problema en l'ecosistema marí, ja que els alguns animals poden confondre-la amb menjar i ingerir-la. Els organismes moren ofegats pels microplàstics o també per desnutrició a causa de l'obstrucció dels seus estómacs. També els corals i peixos poden quedar atrapats en els aparells de pesca i xarxes abandonats -fenomen que s'ha denominat “pesca fantasma”.
Els científics han pres prop de 600 mostres al llarg de tot l'Atlàntic, l'Àrtic i el Mediterrani, a profunditats que van dels 35 fins als 4.500 metres.
Christopher Pham, de la Universitat de les Açores, explica que “el plàstic és les escombraries més comunes en tot el fons marí, mentre que xarxes i aparells de pesca abandonats són especialment abundants en muntanyes submarines, ribes, monticles i dorsals oceàniques. La densitat més gran d'escombraries s'ha trobat en els canons submarins”.
Aquests últims actuen de connectors entre les aigües costaneres i el mar profund. Els canons localitzats prop de grans ciutats, com el canó submarí de Blanes, enfront de la costa catalana, o el canó de Lisboa, enfront de la costa portuguesa, poden canalitzar escombraries fins a 4.500 metres de profunditat o més.
Eva Ramirez-Llodra, actualment en el Norwegian Institute for Water Research (NIVA), explica que un “descobriment interessant és el relacionat amb els dipòsits d'escòria de carbó cremat [‘clínker’, en anglès] en el fons marí”. Es tracta dels residus de carbó cremat pels vaixells de vapor a partir del segle XVIII. “Sabíem des de fa un temps que hi ha residus d'escòria en el mar, però ara hem vist que hi ha una gran acumulació d'ella sota les rutes modernes de navegació, la qual cosa indica que els principals corredors marítims no han canviat en dos segles”.
La situació és molt preocupant en el Mediterrani, diu Joan B. Company, investigador a l'Institut de Ciències del Mar. Aquest científic explica que “en alguns punts del Mediterrani hem extret més escombraries que biomassa”. Per al mostreig, els investigadors llançaven una xarxa de malla fina. De cada captura es classificava, d'una banda, la biomassa, i per un altre, les escombraries, separant-la per tipus: plàstic, metall, cristall, aparells de pesca abandonats, escòria de carbó o altres tipus d'escombraries.
“Hem trobat des de lavabos de ceràmica sencers, fins a la caixa de la bassa salvavides d'un F15 (un avió militar) o un maletí. Gran part de les escombraries arriba al mar a través dels rius i, després de passar per la plataforma continental, descendeix pel talús continental i s'acumula al final d'aquest”, explica Joan B. Company.
«Algunes àrees dels fons marins semblen autèntics abocadors” explica Miquel Canals, de la Universitat de Barcelona. «En l'oceà, es troba escombraries pertot arreu, donis d'en regions remotes, com l'Àrtic o els mars del Sud, fins a les zones abissals, a milers de metres de profunditat. En el fons, les escombraries es troba tant en forma d'objectes sòlids – sobretot plàstics i llaunes de beguda- com de productes de desintegració, com els microplàstics. A les zones de gran activitat pesquera, abunden restes d'arts de pesca”.
Article de referència
Pham, C.K., Ramirez-Llodra, E., Claudia H.S., Amaro, T., Bergmann, M., Canals, M., Company, J.B., Davies, J.S., Duineveld, G., Galgani, F., Howell, K.L., Huvenne, V.A.I., Isidro, E., Jones, D.O.B., Lastras, G., Morato, T., Gomes-Pereira, J.N., Purser, A., Stewart, H.A., Tojeira, I., Tubau, X., Van Rooij, D., Tyler, P.A. Marine litter distribution and density in European Seas, from the shelves to deep basins. PLOS ONE . http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0095839.
Les 15 institucions que han participat en el treball son:
University of the Azores, Portugal; Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC),Barcelona, Spain; Norwegian Institute for Water Research (NIVA) Oslo, Norway; University of Southampton, UK; Norwegian Institute for Water Research Bergen, Norway; Alfred Wegener Institute, Germany; University of Barcelona, Spain; Marine Institute at Plymouth University, UK; Netherlands Institute For Sea Research (NIOZ), The Netherlands; IFREMER, France; National Oceanography Centre Southampton, UK; University of Bremen, Germany; British Geological Survey, UK; Portuguese Task Group for the Extension of the Continental Shelf (EMEPC), Portugal; Ghent University, Belgium.