Prop d'un centenar de fotografies retraten el paisatge, la natura i la investigació científica a unes regions particularment amenaçades pel canvi global.
Imponents muntanyes cobertes de gel i neu, icebergs a la deriva, pingüins, ossos i guineus polars, molses i microorganismes que resisteixen al fred, investigadors que treballen en condicions extremes, vaixells oceanogràfics, bases antàrtiques… El llibre electrònic gratuït i l'exposició itinerant “Una mirada polar” inclouen més d'un centenar de fotografies que retraten el paisatge, la flora i la fauna de les zones polars, així com les campanyes científiques que es duen a terme a l'Àrtic i a l'Antàrtic.
Impulsat per la Plataforma Temàtica Interdisciplinar (PTI) POLARCSIC amb el suport de la Fundació General CSIC, el projecte mostra la bellesa d'aquestes regions remotes, tant fascinants com desconegudes, i l'important paper que juguen en la regulació del clima del planeta.
"Els canvis dràstics que estan patint en resposta a l'augment de temperatura global ocasionat per l'increment en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle estan afectant directament la dinàmica climàtica, oceanogràfica i ambiental tant dels mateixos pols com de latituds extrapolars", apunten els impulsors de la iniciativa.
La fosa del permafrost –la capa de sòl permanentment congelada– a l'Àrtic , l'acceleració en la formació d'icebergs o la disminució del nombre de pingüins carablancs són algunes de les conseqüències de l'escalfament global reflectides a “Una mirada polar”.
Naturalesa, canvi climàtic i investigació
Tant el llibre com l'exposició es componen de tres apartats. El primer, 'La naturalesa dels pols', se centra en la flora i la fauna de l’Àrtic de l'Antàrtida. El text explica que, tot i que la biodiversitat àrtica és molt alta en comparació de l'antàrtica, al continent gelat hi ha zones completament cobertes de molses i líquens.
El segon bloc, 'Els pols i el canvi climàtic', s'ocupa dels efectes del canvi climàtic, que afecta de manera desigual aquestes zones. En concret, el text assenyala que “l'Àrtic és la regió que s'està escalfant més del nostre planeta (2,5 °C durant el període 1912-2011). Això inclou l'aigua de l'oceà Àrtic, que cada cop és més càlida, cosa que comporta una disminució del gel durant l'hivern, limitant així el refredament i amplificant el procés d'escalfament”.
La tercera part, ‘Investigant els pols’, detalla com es duen a terme els treballs científics en aquestes regions. Vaixells oceanogràfics –com els espanyols Hespèrides i Sarmiento de Gamboa–, bases polars –com les que mantenen el CSIC i l'Exèrcit de Terra a l'Antàrtida–, o tasques de recollida de mostres en condicions extremes són algunes de les escenes retratades.
El llibre “Una mirada polar” està disponible per a baixar a la web d'Editorial CSIC i el préstec de l'exposició, composta per 36 panells DIN A3, es pot sol·licitar de forma gratuïta al web de POLARCSIC.
El projecte ha estat coordinat per Adelina Geyer, Santiago Giralt, tots dos de Geociències Barcelona-CSIC, i Teresa Madurell, de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC), i ha comptat amb la col·laboració de l'Associació Espanyola de Joves Investigadors Polars (APECS Spain) i el Grup de Recerca en Ensenyament de les Ciències i Competències de la Universitat de Màlaga (ENCIC); així com amb el suport de la Fundació General CSIC a través dels seus ajuts Cuenta la Ciencia.