A causa de la manca de dades, els estudis disponibles fins ara infravaloraven el risc sísmic i de tsunamis d'aquestes grans falles.
Un nou estudi elaborat per un equip internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha revelat la ubicació exacta del límit entre les plaques tectòniques Europea i Africana, ubicat a la regió del mar d'Alborán. Així mateix, el treball avalua la seva potencial capacitat de produir grans terratrèmols que, al seu torn, podrien desencadenar tsunamis devastadors a la costa.
L'article, publicat recentment a la prestigiosa revista Nature Communications, defineix per primera vegada la complexa geometria d'aquest sistema de falles actives i relata com s'han anat movent durant els últims 5 milions d'anys. Per acabar, el treball demostra que el sistema ha absorbit gairebé tota la deformació del xoc de plaques en aquesta regió.
"La qualitat de les nostres dades ha permès estudiar, per primer cop, l'estructura profunda d'aquestes falles i quantificar la deformació que acumulen. Els resultats mostren que es tracta d'un dels sistemes de falles més importants de la regió i que ha anat absorbint la major part de la deformació causada amb la col·lisió de les plaques Eurasiàtica i Africana", explica Laura Gómez de la Peña, investigadora de l'ICM-CSIC i autora principal de l'estudi.
Malgrat l'estructura geològica del subsòl del mar d'Alborán ha estat àmpliament estudiada des dels anys setanta, fins ara les dades no eren prou precises per entendre la tectònica de la zona. Tot i això, la qualitat de les dades i les modernes metodologies emprades per a la realització del treball ha permès caracteritzar en detall un sistema de falles actives que s'estén al llarg de 300 quilòmetres de llarg i es considera ara el més important pel que fa a l'acumulació de deformació de la península Ibèrica.
"Per a l'elaboració de l'estudi vam fer servir les últimes tècniques d'adquisició de dades a bord del vaixell oceanogràfic espanyol Sarmiento de Gamboa, i el processat es va dissenyar específicament per poder observar les estructures descrites ara per primera vegada", detalla l'investigador de l'ICM-CSIC i professor ICREA César R. Ranero, que també ha participat en l'estudi.
Fins ara es desconeixia si el Mar d'Alborán tenia falles actives de grans dimensions, així com la ubicació exacta del límit tectònic on xoquen les plaques Europea i Africana. Aquests coneixements són clau per revaluar el risc sísmic i de tsunamis a què estan exposades les zones costaneres de la Mediterrània occidental.
De fet, en un altre article científic elaborat pel mateix grup d'experts en col·laboració amb el GEOMAR (Alemanya) i l'INGV (Itàlia) els autors aprofundeixen en el potencial tsunamigènic d'aquest límit de plaques i suggereixen que aquest podria ser més gran del que es creia. La majoria dels estudis anteriors sobre risc sísmic i de tsunamis no consideraven correctament aquestes grans falles a causa de la manca de dades, per la qual cosa el risc s'havia infravalorat.
"Aquests estudis són una primera valoració del potencial sísmic i de tsunamis d'aquestes grans falles que fins ara desconeixíem pràcticament al complet i que han de ser minuciosament avaluades en estudis futurs", conclou Gómez de la Peña.