El gavià argentat és una espècie oportunista capaç d'adaptar-se a les activitats humanes i aprofitar els seus recursos alimentaris al llarg de tot l'any.
- L'estudi va analitzar el moviment de gavians que nidifiquen al Paratge Natural Marismas del Odiel, Huelva. Els individus es van marcar amb dispositius GPS i la seva localització es va obtenir cada cinc minuts durant un any.
- El gavià argentat és una espècie oportunista amb una elevada capacitat d'adaptació; capaç d'adaptar-se a les activitats humanes i aprofitar els seus recursos alimentaris al llarg de tot l'any.
Un equip de l'Institut de Ciències del Mar i de l'Estació Biològica de Doñana, centres del CSIC, juntament amb personal científic de la Universitat de Barcelona (UB), ha comprovat l'alta capacitat del gavià argentat (Larus michahellis) per adaptar-se a les activitats humanes i als seus canvis al llarg de l'any. Aquesta investigació forma part d'un projecte Talent-Hub, finançat per l'Agència Andalusa del Coneixement. La investigació ha aparegut en el darrer número de Ecology and Evolution.
La relació entre gavines i humans es va confirmar gràcies a dispositius de seguiment remot (GPS), que van ser fixats a l’esquena dels individus de gavina. Aquesta tècnica va permetre a l'equip obtenir un mapa detallat dels seus moviments espacial i temporalment. En concret, l'estudi es va basar en les dades ofertes per una trentena d'individus que nidifiquen en el Paratge Natural Aiguamolls de l’Odiel, Huelva. Es va fer un seguiment de las gavines cada cinc minuts al llarg de tot un any, des del període de reproducció i durant tota l'època d'hivernada, fins a la següent època reproductiva. La localització exacta de cada un dels individus va permetre identificar quin ús feien del territori i quina relació tenien amb l'activitat humana.
L'estudi precís de la ubicació de les gavines es va comparar amb la informació obtinguda en bases de dades d'elevada resolució sobre l'ocupació de terra per part de l'ésser humà. També es va tenir en compte informació satelital que permet quantificar la intensitat de les llums nocturnes artificials. Aquesta última informació es va utilitzar per relacionar els hàbitats explotats per les gavines amb l'activitat propera a nuclis urbans.
Els resultats van revelar una estreta relació entre la distribució espacial de les gavines i la dels recursos d'origen humà durant tot l'any. Tal com apunta Francisco Ramírez, investigador de la UB i ara de l'ICM-CSIC, i autor principal de l'estudi,
"les preferències en l'ús dels hàbitats per part de les gavines van canviar al llarg del cicle anual, possiblement com una resposta a les diferents restriccions que pateixen al llarg del seu cicle fenològic: restriccions fisiològiques a causa de les diferències en la demanda energètica de cada període, i també restriccions temporals resultants de les fluctuacions en la disponibilitat de recursos alimentaris. La gran adaptabilitat d'aquesta espècie els permet modificar els seus hàbits alimentaris i l'explotació de diferents hàbitats per gestionar les dues limitacions".
La investigació de la gran capacitat de dispersió d'aquesta espècie, que ocupa àrees transfrontereres d'Espanya, Portugal o el Marroc durant el seu cicle anual, posa de manifest la necessitat de fer esforços conjunts internacionals per restringir la disponibilitat de recursos alimentaris d'origen humà, per gestionar aquesta espècie.
"El coneixement dels patrons de comportament al llarg de tot l'any en espècies oportunistes i d'àmplia distribució, com el gavià argentat, resulta important de cara a avaluar els possibles impactes que aquestes espècies puguin ocasionar en els ecosistemes", conclou Ramírez.
__
Comunicació del CSIC a Andalucía