És la principal conclusió d’un estudi liderat per l’ICM-CSIC, que constata una caiguda de més del 60% en l’abastament local d’aquest nutrient essencial procedent de la pesca entre el 2000 i el 2023.
L’escalfament del mar i la sobreexplotació de les poblacions pesqueres han reduït dràsticament la disponibilitat d’àcids grassos Omega-3 a la Mediterrània, amb implicacions directes per a la salut de les persones i dels ecosistemes marins. Així ho revela un estudi publicat a la revista Food Policy, liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i finançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) a través del GALP Costa Brava.
La recerca ha analitzat el perfil lipídic de prop de 3.000 individus de 36 espècies capturades a la costa gironina. Els resultats mostren que el subministrament d’Omega-3, considerat un component essencial per a la salut de les persones i un excel·lent indicador de la condició o salut dels organismes marins, ha passat de 15 tones anuals l’any 2000 a només 6 tones el 2023, la qual cosa significa un descens de més del 60%.
“És la primera vegada que quantifiquem aquesta davallada a la Mediterrània, i els resultats són preocupants. El canvi climàtic i la pressió pesquera han reduït tant les poblacions de peixos tradicionals com la seva capacitat de proporcionar Omega-3”, assenyalen Mar Vila i Sebastian Biton-Porsmoguer, coautors de l’estudi.
Caiguda per sobrepesca i canvi climàtic
Les espècies d’aigües temperades i fredes —com la sardina, l’anxova, el lluç o el verat— han estat les més afectades. Aquestes poblacions, ja minvades per la sobrepesca, també s’han vist perjudicades per l’augment de la temperatura del mar, que està alterant significativament el funcionament dels ecosistemes i en dificulta la recuperació.
Segons el treball, tot i l’augment de captures d’espècies d’aigües més càlides, com l’alatxa o la gamba blanca, afavorides per l’escalfament, la seva aportació d’Omega-3 encara no compensa les pèrdues globals. En aquest sentit, el pes d’aquestes espècies pel que fa a l’aportació d’Omega-3 ha passat del 3% del total l’any 2000 al 27% el 2023, si bé el balanç continua sent negatiu.
“El problema no és només la quantitat de peix capturat, sinó també la composició de les captures. Les espècies que prosperen amb el canvi climàtic no poden substituir el valor nutricional de les que estan en retrocés”, explica Josep Lloret, investigador de l’ICM-CSIC i coordinador de l’estudi.
Durant els 23 anys analitzats, els peixos pelàgics com la sardina i l’anxova van ser els principals proveïdors d’Omega-3 local, amb el 89% del total d’Omega-3 desembarcat. Els peixos demersals com el lluç o el rap van representar aproximadament el 10%, i els crustacis i cefalòpodes com les gambes i els pops, només l’1%.
Conseqüències per a la salut
Segons la Comissió General de Pesca de la Mediterrània, només dues de les deu espècies avaluades el 2023 a la Mediterrània nord-occidental estaven explotades de manera sostenible. En aquest sentit, l’Agència Europea del Medi Ambient adverteix que, tot i que la política pesquera europea ha pogut recuperar alguns estocs, la situació actual continua essent crítica a la Mediterrània, on només 1 de cada 10 estocs avaluats per STECF s’està pescant de manera sostenible i gaudeix de bona condició. Aquesta situació, sumada a la reducció de la producció d’Omega-3 per part del fitoplàncton a causa de l’escalfament del mar, la qual repercuteix negativament a tota la cadena tròfica fins a arribar als peixos, compromet l’autosuficiència futura d’aquest nutrient essencial a la Mediterrània.
Les recomanacions dietètiques internacionals apunten a una ingesta diària de 250 a 500 mg d’EPA i DHA, els dos principals àcids grassos Omega-3 d’origen marí. Amb el descens del subministrament local, serà cada cop més difícil cobrir aquestes necessitats.
“Estem davant d’un repte de salut pública. La falta d’Omega-3 pot incrementar el risc de malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i problemes neurològics”, adverteixen Angel Izquierdo i Joan San, metges col·laboradors en l’estudi.
Solucions i oportunitats
Davant d’aquest escenari, l’equip científic proposa reforçar la gestió pesquera per recuperar poblacions locals i fomentar el consum d’espècies infrautilitzades de gran valor nutricional, com l’alatxa o el trencahams. També suggereixen aprofitar millor els subproductes rics en Omega-3 i prioritzar el consum directe de peix en lloc de destinar-lo a farines i olis per a l’aqüicultura.
“Si volem garantir l’accés a Omega-3 de qualitat, hem de diversificar el consum d’espècies i aprofitar al màxim els recursos pesquers locals. La dependència d’importacions no és sostenible ni desitjable, conclou l’equip científic.
Malgrat que algunes fonts vegetals com les nous o les llavors de lli poden aportar Omega-3, les autores i autors recorden que la seva forma és menys efectiva per a la salut que la dels Omega-3 marins. L’estudi, per tant, reforça la necessitat de preservar la pesca local com a font clau de salut i seguretat alimentària, actuant amb urgència i eficàcia.