És la principal conclusió d'un estudi coliderat per l'ICM i la UB que alerta de la manca de substituts per aquestes espècies encarregades d'estructurar el que és un dels hàbitats més emblemàtics del Mediterrani.
Les onades de calor marines estan afectant greument els ecosistemes marins d’arreu del món i el Mediterrani no n’és una excepció. Aquí aquests esdeveniments climàtics extrems i els consegüents episodis de mortalitat massiva d’espècies són cada vegada més intensos i freqüents. Fins ara la majoria d’estudis han investigat els seus efectes a nivell d’espècies i poblacions concretes, si bé es desconeix encara com aquestes pertorbacions afecten el funcionament dels ecosistemes afectats.
Un nou estudi coliderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i la Universitat de Barcelona (UB) ha constatat que les onades de calor marines estan tenint un fort impacte sobre el funcionament del coral·ligen -un dels hàbitats més emblemàtics del Mediterrani donada l’elevada diversitat d’espècies que alberga i el gran nombre de serveis ecosistèmics que proveeix-, principalment per la pèrdua de les poques espècies que atorguen complexitat estructural a aquestes comunitats.
Estem parlant dels arquitectes d’aquests hàbitats, com és el cas de les gorgònies, que actuen com els arbres als boscos i ofereixen refugi a una gran quantitat d’organismes marins. Segons l’estudi, publicat recentment a la revista especialitzada Ecology Letters, al Mediterrani aquests organismes s’han vist greument afectats durant els últims anys per diferents episodis de mortalitat massiva provocats per les onades de calor marines.
“Les gorgònies són espècies molt sensibles al canvi climàtic. De fet, en alguns dels punts mostrejats on s’havien produït onades de calor, la seva abundància s’ha vist reduïda en un 93%. Això és realment preocupant, ja que aquests organismes exerceixen una funció crítica dins el coral·ligen, proporcionant una estructura tridimensional única on poden viure més de 1600 espècies”, explica l’investigador predoctoral de l’ICM i la UB Daniel Gómez-Gras.
“Gràcies a aquest estudi hem pogut comprovar que el coral·ligen està perdent la dominància de funcions clau, que són precisament les que proporcionen les gorgònies. Això implica la possible pèrdua de serveis ecosistèmics essencials com ho és la disminució d’algunes espècies de gran valor comercial com les escorpores o les llagostes, la presència de les quals es veuria minvada per la desaparició d’hàbitats estructuralment complexos”, subratlla la professora ICREA Cristina Linares, que és catedràtica de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
Augment de la vulnerabilitat de l’ecosistema
Els autors alerten que, a diferència del que passa a les zones tropicals, on hi ha moltes espècies que poden actuar d’arquitectes d’aquest tipus d’hàbitats, al Mediterrani n’hi ha molt poques i, per tant, és probable que la seva funció s’acabi perdent. Les més conegudes són el corall vermell (Corallium rubrum) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), que són precisament les que s’han tingut en compte en aquest treball.
“La pèrdua de la complexitat estructural fa que el coral·ligen sigui més vulnerable a les pertorbacions, ja que la desaparició d’algunes espècies dificulta la supervivència d’altres, accelerant així el procés de degradació de la comunitat. És com si en un edifici s’enfonsa el sostre i es trenquen les finestres, si no es fan reparacions, l’edifici s’acabarà esfondrant”, apunta l’Investigador de l’ICM Joaquim Garrabou, que també ha participat en la investigació.
Afectacions també a l’interior d’àrees protegides
Per a la realització de l’estudi s’han analitzat els resultats obtinguts en programes de seguiment duts a terme pel grup de recerca MedRecover des de fa més d’una dècada al Parc Nacional de Port-Cros i a la Reserva Natural de Scandola, tots dos ubicats a França. Es tracta de dues de les àrees marines protegides més antigues i més efectives pel que fa a la protecció i conservació dels seus recursos naturals del Mediterrani.
Segons expliquen els investigadors, a partir de l’anàlisi dels trets demogràfics i funcionals de les espècies del coral·ligen, s’han investigat els efectes en les funcions d’aquestes comunitats en diferents onades de calor que han afectat aquestes zones protegides. Per fer-ho, l’equip investigador ha comptat amb la col·laboració d’experts de la Universitat de Hawaii (Estats Units) i la Universitat de Sant Andrews, a Escòcia (Regne Unit).
Els resultats de l’estudi posen de manifest els efectes devastadors dels canvi climàtic tant dins com fora de les àrees marines protegides sobre hàbitats tan essencials per a la vida marina al Mediterrani com ho és el coral·ligen que, segons avancen els autors, “es veurà greument compromès en un futur proper per culpa de les onades de calor marines”.
Aquest estudi ha estat finançat per diferents projectes en els quals participen l’ICM i la UB: el projecte Heatmed, del Ministerio de Ciencia, Innovación e Universidades, i els projectes europeus MPA-Engage, del programa Interreg MED, i FutureMARES, del programa H2020. Tots ells tenen com a objectiu principal analitzar els efectes de l’escalfament de l’oceà sobre els ecosistemes marins costaners, així com promoure l’eficiència de les solucions basades en la natura com un dels pilars de l’estratègia d’adaptació i mitigació al canvi climàtic.