La flota del Mediterrani, més artesanal, va tenir més facilitat per reprendre l’activitat després de les restriccions sanitàries.
Investigadores i investigadors dels centres oceanogràfics de Vigo, Màlaga i les Canàries de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO, CSIC) i de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han analitzat la resiliència de l'activitat pesquera davant de la pandèmia de la COVID-19 als caladors Atlàntic i Mediterrani d'Andalusia i com el grau d'industrialització de les flotes pot dificultar o ajudar a mantenir l'activitat durant grans crisis.
Els resultats de l'estudi, publicat recentment a la revista Marine Policy, mostren que el calador de l'Atlàntic, que utilitza tecnologia capdavantera i disposa d'una organització laboral estratificada i de vincles tant amb les indústries de transformació com amb xarxes comercials, va ser més resistent a les pertorbacions de la pandèmia pel que fa als preus. D’altra banda, al calador Mediterrani, la flota del qual és més tradicional i compta amb un menor nivell de tecnologia, els desembarcaments van resistir més.
Segons assenyalen les expertes i experts, la flota del Mediterrani, en estar composta principalment per embarcacions petites amb tripulació reduïda, va tenir més facilitat per reprendre l’activitat una vegada resolts els principals problemes sanitaris. En canvi, la flota atlàntica, que necessita més tripulants per vaixell, hauria tingut més dificultats per tornar a pescar.
L'estudi se centra en les espècies més capturades als dos caladors i compara, a través de diferents models, les seves dades de desembarcaments diaris i preus de primera venda de peix fresc en diferents períodes de gravetat de la pandèmia amb els dels períodes anteriors.
Per últim, l’estudi mostra que durant el primer estat d'alarma es va produir una forta caiguda tant dels preus de primera venda com dels desembarcaments als dos caladors andalusos. Tot i això, durant els períodes posteriors els descensos van ser menors, cosa que podria estar relacionada amb el fet que les pèrdues van ser esmorteïdes per la reducció dels costos d'explotació i el desplegament d'una àmplia xarxa d'ajudes públiques al sector.
"La pandèmia de la COVID-19 ha estat un repte important per al sector pesquer en aigües espanyoles, i malgrat les polítiques per compensar les conseqüències de la pandèmia, els impactes van ser profunds en relació amb les captures i els preus de mercat", assenyala Marta Cousido-Rocha, investigadora de l’IEO i primera autora de l'estudi.
"Cal transformar les cadenes de subministrament i els sistemes alimentaris existents de manera que millorin les condicions i la resistència del sector pesquer preparant-lo per a possibles futures crisis", afegeix Cousido-Rocha.
Per la seva banda, Marta Coll, investigadora de l'ICM-CSIC i coautora de l'estudi, subratlla la diferència entre les flotes de l'Atlàntic i la Mediterrània i, en aquest sentit, apunta que "el fet que les característiques més artesanals de la flota mediterrània la fessin més resilient a la pandèmia ens ha de fer reflexionar sobre el model de pesca que es vol impulsar, que ha de garantir la màxima sostenibilitat i resiliència de l'activitat davant de possibles impactes futurs".