Avui entrevistem Ferran Estrada i Llàcer, membre del grup de Marges Continentals de l'ICM. Al llarg de la seva carrera, l'investigador ha aprofundit en diversos aspectes relacionats amb la tectònica, la formació de conques i els sistemes turbidítics. Així mateix, s'ha embarcat en projectes paleoclimàtics i en altres sobre esdeveniments convulsius com ho són els tsunamis o les megainundacions.
1. La península Ibèrica es troba en una zona d'alt risc d'ocurrència de terratrèmols?
Després del cinturó de foc que voreja l'oceà Pacífic, el Mediterrani és una de les zones sísmiques més actives del planeta a causa del desplaçament de la placa africana cap al nord, la qual cosa produeix una compressió al marge sud de la placa euroasiàtica i una important activitat sísmica a llocs com Turquia, Grècia, Itàlia, el Mar d'Alborán i bona part del Magrib a la placa africana.
A Espanya, la zona sismològica més activa se situa a sud-oest de la península Ibèrica, a la costa mediterrània, on es troba el sistema format pel Mar d'Alborán-Bètiques-Rif, conegut com l'Arc de Gibraltar. Així mateix, altres zones com la costa catalana o els Pirineus són sismològicament bastant actives, tot i que, en general, amb magnituds molt menors.
D'altra banda, ciutats andaluses com Granada, Màlaga o Almeria, situades a la serralada Bètica, es veuen afectades freqüentment per terratrèmols, tot i que aquesta activitat també s'estén fins a zones com Múrcia o els voltants de Melilla i Alhucema, a la costa marroquina. Per tenir una idea de la dimensió de l'activitat sísmica d'aquesta zona, des del mes d’abril fins al mes de setembre d'aquest any s'han registrat 2355 terratrèmols.
2. Per què és més probable que es produeixi un terratrèmol aquí?
El Mar d'Alborán està format per una microplaca atrapada entre la placa euroasiàtica i l'africana, que es desplaça a una velocitat de 4,93 mil·límetres cada any. A la zona central del Mar d'Alborán, segons els nostres estudis, a hores d'ara s'està produint un procés d'indentació tectònica, és a dir, la col·lisió de dos blocs d'escorça continental. Aquest moviment és semblant al que va passar a l'Himàlaia, però en un estadi inicial i a una escala menor.
Per aquesta raó, i per la complexa geodinàmica que impera a la zona que envolta el Mar d'Alborán, l'àrea compresa entre el Marroc i la costa andalusa és la més activa. No obstant això, l'activitat sísmica no es circumscriu només al mar, tot està connectat (terra i mar) en un gran sistema de deformació i activitat sísmica conegut com la "Trans Alboran Shear Zone".
3. Com es passa del terratrèmol al tsunami?
En general, es produeix pel sobtat desplaçament vertical del fons marí a causa d'una falla associada a un terratrèmol, encara que també es poden produir per esllavissades de sediment, per l'activitat volcànica (per l'entrada al mar de colades de lava) o per l'impacte d'un meteorit al mar.
Aquest moviment vertical, en el cas de les falles, al seu torn, desplaça la massa d'aigua situada per sobre dels blocs de falla i, com a resultat, es genera una onada que es desplaça cap a la costa. A mesura que el fons marí es torna menys profund, prop de litoral, l'onada creix en alçada, donant lloc a les típiques onades de tsunami que tots coneixem.
4. Ha passat abans a Espanya amb conseqüències similars als tsunamis de, per exemple, el sud-est asiàtic?
A Espanya tenim diversos exemples històrics, el més famós va ser el tsunami que va assolar les costes de Huelva i Cadis el 1755, amb onades de fins a 20 metres. L'impacte d'aquest tsunami va ser devastador, tot i que els danys en el cas del sud-est asiàtic, a causa de la intensitat dels terratrèmols, les dimensions de les falles i una concentració de població important, van ser majors.
A part, tenim registres històrics de tsunamis a la costa andalusa i evidències de tsunamites (sediments dipositats per l'acció d'un tsunami) a la zona d'Almeria. Segons la informació, encara escassa, que hi ha disponible d'aquesta zona del Mediterrani, creiem que la magnitud dels tsunamis no és comparable a la del terratrèmol de 1755 ni als del sud-est asiàtic.
5. Quines són les ciutats costaneres més afectades? Quina alçada podrien arribar a assolir les ones?
En el cas de la Falla d'Averroes, situada al Mar d'Alborán, per la seva orientació i localització, les poblacions costaneres més afectades serien les localitzades entre Motril (Granada) i El Camp de Dalías (Almeria). En concret, la població més afectada seria Balerma, on hem calculat que les onades podrien arribar als 6 metres d'alçada. Altres zones menys afectades, amb onades que oscil·len entre 1 i 2 metres, serien Màlaga i la costa del Marroc situada a l'oest de Melilla.
6. Com pot un ciutadà o ciutadana saber quan es produirà un tsunami?
En general, hi ha sistemes d'alerta primerenca gestionats per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), amb sensors que avisen amb antelació a la Direcció General de Protecció Civil i Emergències de l'arribada d'un tsunami. Tanmateix, aquests sistemes només són efectius quan hi ha prou temps entre el terratrèmol i l'arribada de l'onada. En el cas de la falla d'Averroes, per exemple, aquest lapse de temps és massa curt perquè els sistemes d'alerta primerenca puguin avisar la població amb suficient antelació.
Un possible indicador que s'acosta una ona de tsunami és la retirada del mar aigües endins, deixant exposades zones que normalment estan sota l'aigua. No obstant això, no sempre passa d'aquesta manera, ja que a vegades es produeix directament l'arribada de l'onada.
Això depèn de l'orientació de la falla tsunamigènica i del desplaçament dels blocs: si el bloc de falla s'enfonsa, això es tradueix en una retirada de la superfície del mar a la costa, mentre que, si el bloc de falla s'aixeca, es produeix una elevació de la superfície del mar i una onada a la costa. En el nostre cas, succeeixen les dues coses alhora.
7. Quant de temps tenim per sortir corrent?
En el cas de la falla d'Averroes molt poc temps, tot i que depèn de la zona de la costa en què ens trobem. En general, com més lluny estiguem de l'origen del terratrèmol i de la falla associada, més temps trigarà a arribar el tsunami. Segons el nostre model de tsunami, la primera onada arribaria al poble de Balerma en 21 minuts, que és el temps entre la formació del terratrèmol i l'impacte a la costa. Això són molt pocs minuts, de manera que el temps de reacció serà molt escàs, i pràcticament serem conscients del tsunami quan vegem els primers signes a la costa.
8. En quins projectes treballa el vostre grup per millorar aquestes prediccions?
Actualment treballem en els projectes AGORA, sobre el contrast de l'activitat geològica i els riscos associats entre el sector est i oest del mar d'Alborán i les serralades adjacents; i PAPEL, sobre l'activitat tectònica i la perillositat de les falles de Palomares i del Guadiana Menor. Es tracta de projectes de caràcter interdisciplinari i multidisciplinari que busquen aprofundir en l'estudi d'altres estructures amb potencial risc sísmic, d’esllavissada submarina i de tsunami, amb l'objectiu de millorar els mètodes de predicció.