Les tècniques moleculars han permès al grup investigador identificar la coexistència de diverses espècies de paràsits que no es coneixien fins ara.
El parasitisme és un dels mecanismes biològics més rellevants per a la regulació de les poblacions. Les relacions de parasitisme són molt comunes a la natura, ja que també ho són els paràsits. Tanmateix, hi ha molts indrets on els paràsits, que viuen a costa d’altres organismes als quals perjudiquen i, fins i tot, poden arribar a matar, encara no s’han estudiat.
Aquest és el cas del mar Bàltic, on fins ara es tenia molt poca informació dels microorganismes paràsits que hi viuen i de les relacions que estableixen amb els seus hostes. Gràcies a un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona i de l’Institut Finlandès de Medi Ambient (SKYE, per les seves sigles en anglès) que durant els últims anys s’ha dedicat a descriure i caracteritzar les espècies que parasiten les microalgues d’aquest mar i d’altres, aquest coneixement ha augmentat considerablement.
Per fer-ho, els investigadors han agafat mostres de proliferacions de microalgues a l’illa de Kökar, ubicada al sud-est de l'arxipèlag d'Aland (Finlàndia), al nord del Mar Bàltic. Les tècniques moleculars han permès al grup investigador identificar la coexistència de diverses espècies de paràsits que no es coneixien fins ara. Segons s’ha pogut saber, pertanyen a grups filogenètics molt distants i algunes s’assemblen molt a les que hi ha al Mediterrani.
Així mateix, gràcies al cultiu posterior d’aquestes espècies al laboratori, s’han pogut conèixer algunes de les seves particularitats. Entre elles destaca el fet que, tot i que infecten exclusivament dinoflagel·lades, tenen estratègies de vida molt diferents (formes d’infecció, de desenvolupament...), però poden coexistir, és a dir, trobar-se al mateix temps i al mateix lloc infectant hostes diferents.
En la descripció de les espècies noves, un altre fet destacable és l’estructura en forma de xeringa que presenta una de les espècies que no s’havia observat mai amb anterioritat. Segons es desprèn de l’article publicat recentment a la revista Harmful Algae que recull els detalls de les noves espècies, aquesta xeringa serveix al paràsit per adherir-se a la cèl·lula que està infectant.
“Tot està a tot arreu, l’ambient selecciona, com es diu en ecologia marina. L’ambient d’aquests paràsits són els seus hostes, als quals hem anat a buscar per trobar els paràsits”, explica la investigadora de l’ICM Esther Garcés, que està convençuda que hi ha encara moltes espècies per descobrir: “només has de buscar d’una manera dirigida per trobar-les”, assegura Garcés.
Gràcies als diferents experiments realitzats al laboratori per l’equip científic, també s’ha pogut veure que alguns dels paràsits són capaços d’infectar microalgues nocives, les proliferacions de les quals poden ser, segons l’espècie i el gènere, especialment tòxiques, arribant a causar greus problemes socioeconòmics. Aquests episodis es produeixen en determinades èpoques de l’any, quan les condicions ambientals són òptimes per al creixement de determinades espècies d’algues, i poden, en alguns casos, tenyir literalment les platges de colors poc habituals.
De cara a properes investigacions, els investigadors esperen poder descriure amb detall en quines èpoques de l’any les espècies descrites ara són més abundants, quines són les condicions que optimitzen la seva propagació, com d’especialistes o generalistes són, quina dependència tenen amb els seus hostes o fins i tot saber què fan quan no en tenen cap al seu abast.
“Conèixer quines són les espècies que estan presents en un determinat ambient és la base per poder estudiar com interaccionen els diferents components de la comunitat, i per tant, entendre el funcionament de l’ecosistema”, conclou l’investigador de l’ICM Albert Reñé, involucrat també en la investigació.