Les gorgònies seran replantades a les mateixes àrees on van quedar atrapades a les xarxes. Espècies creadores d'hàbitat, les gorgònies són essencials en la protecció de les larves i juvenils de peixos i crustacis. Liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, es fa en coordinació amb les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, i el suport de la Fundación Biodiversidad del MAPAMA.
Les gorgònies seran replantades a les mateixes àrees on van quedar atrapades a les xarxes. Espècies creadores d'hàbitat, les gorgònies són essencials en la protecció de les larves i juvenils de peixos i crustacis. Liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, es fa en coordinació amb les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, i el suport de la Fundación Biodiversidad del MAPAMA.
Investigadors de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), amb la col•laboració de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, acaben d'iniciar el projecte "Conservació i Recuperació de Poblacions de Gorgònies de Profunditat mitjançant Restauració Ecològica i Mitigació dels Impactes de la Pesca" (ResCap). Emmarcat en el Programa Pleamar de la Fundación Biodiversidad del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, ResCap està cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).
L'objectiu principal del projecte és recuperar els fons marins profunds de la plataforma continental al Cap de Creus (Girona), declarada recentment com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) en el marc de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
El projecte, dirigit per Andrea Gori, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), desenvoluparà formes innovadores de recuperació dels hàbitats marins. Per això, els investigadors es coordinaran amb els col•lectius de pesca artesanal de les confraries del Port de la Selva i Cadaqués.
Els pescadors, amb l'ajuda dels científics, recolliran i replantaran les gorgònies capturades accidentalment en les seves xarxes. Aquests exemplars es portaran a dos centres de recuperació, un al Port de la Selva i l'altre a Cadaqués, creats en el marc d'aquest projecte. En les seves instal•lacions, els científics tindran cura dels exemplars, fins que es recuperin, i les prepararan per a la seva replantació, usant una tècnica que emula la forma en què els pescadors del Canal de Menorca tornen les gorgònies a la mar.
Els exemplars de gorgonia seràn portats a centres de recuperació, on es prepararn per a la replantació
"A Menorca", explica Andrea Gori, "les gorgònies creixen sobre un substrat de cants rocosos. Quan els pescadors les pesquen accidentalment, les desenganxen amb cura de la xarxa i les retornen a l'aigua en el mateix lloc. A l'estar sobre una base de roca, la gorgònia cau cap al fons i segueix creixent sense problema".
La campanya es realitzarà entre els mesos d'abril i setembre, coincidint amb la temporada de pesca artesanal. Fins llavors, els científics posaran a punt els centres i es reuniran amb els pescadors per preparar les línies d'actuació.
'Bressols' del mar
La zona on es desenvoluparà el projecte, els fons marins d'entre 80 i 120 m del Cap de Creus, es caracteritzen per unes comunitats en què abunden espècies estructurals, creadores d'hàbitat, com les gorgònies, que juguen un paper essencial en la protecció de les fases larvàries i juvenils de nombrosos peixos i crustacis.
Coneguts com 'bressols' del mar, aquests hàbitats són essencials per a la recuperació de les poblacions d'interès comercial, i per protegir la biodiversitat de la zona. "Es poden comparar als arbres a la terra, que creen hàbitats per a nombrosos animals (ocells, mamífers, reptils, insectes...). La destrucció d'aquestes espècies, que tenen un creixement molt lent, implica la destrucció de l'hàbitat de molts peixos i crustacis", diuen els científics.
"Aquest és un dels primers projectes de restauració i mitigació dels efectes de la pesca que es realitza conjuntament amb els usuaris de la zona, en aquest cas els pescadors", afegeix Josep-Maria Gili, professor d'investigació de l'ICM-CISC. "És una de les poques zones d'Espanya en la qual s'ha arribat a un acord entre pescadors, científics i administració, per conservar l'hàbitat dels fons marins, i on s'ha entès que conservar vol dir fer-ho millor, no prohibir".
El cap de Creus està declarat Lloc d'Interès Comunitari (LIC). Per obtenir la declaració d'Àrea Marina Protegida es necessita un Pla de Gestió. "El nostre objectiu", diu Josep-Maria Gili, "és ajudar a desenvolupar aquest Pla de Gestió i que la protecció de la zona sigui compatible amb una explotació respectuosa i sostenible dels recursos pesquers, i que aquest procés de restauració sigui un exemple per a altres àrees de les costes mediterrànies espanyoles".