Cèlia Marrasé Peña: "El canvi climàtic augmenta la injustícia social, hem de reduir el consum energètic"

A l'A Fons” d'aquest mes conversem amb Celia Marrasé Peña, investigadora científica de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) des de fa més de 40 anys. L'any 1981 aterrava al centre per estudiar l'ecologia del plàncton sota la direcció de Marta Estrada, i des de llavors s'ha dedicat a estudiar les interaccions entre els processos físics, químics i biològics que tenen lloc als sistemes marins. Durant la seva carrera professional, la investigadora ha ocupat càrrecs de gran rellevància. Així, per exemple, va ser membre del comitè de direcció del projecte Global Ocean Dynamics (GLOBEC) entre 1999 i 2004 i de l'SCOR/IGBP Planning Committee on the Future Ocean Biogeochemistry del 2000 al 2001. A més, va formar part del comitè assessor extern de la Xarxa Europea d'Instal·lacions sobre Grans Aquaris Experimentals (AQUACOSM) entre el 2009 i el 2012 i va ser presidenta de la Societat Ibèrica d'Ecologia (SIBECOL) entre el 2019 i el 2023. A l'ICM-CSIC ha ocupat els càrrecs de vicedirectora (2019-2022) i cap del Departament de Biologia Marina i Oceanografia (2009-2014).

1. Quines són les  teves principals àrees de recerca?

La meva trajectòria sempre ha estat marcada per la curiositat i amor per la natura. Quan era jove, primer em vaig interessar per la investigació sobre les causes del càncer i, en particular, la causa per infecció vírica, tot i que després vaig assistir a les classes del Dr. Ramon Margalef i els meus interessos es van virar cap a l'ecologia marina. Durant la meva trajectòria professional m'he dedicat a estudiar les interaccions entre els processos físics i biològics en sistemes marins a diferents escales, en particular, els efectes de la turbulència de petita escala en les activitats dels organismes planctònics. En els darrers anys, però, m'he centrat a investigar la remineralització de la matèria orgànica, un dels processos clau per entendre el cicle del carboni en els sistemes marins i avaluar la capacitat de l'oceà d'emmagatzemar carboni.

2. Has estat a moltes campanyes oceanogràfiques. Què cal tenir en compte a l'hora de dissenyar-ne una?

En les expedicions oceanogràfiques cal planificar en funció d'hipòtesis específiques i tenint en compte les limitacions d'infraestructura, temps i restriccions geogràfiques. Així mateix, la selecció de les profunditats a mostrar i la recopilació de dades dependran de les preguntes plantejades dins l'estudi. Per acabar, en oceanografia biològica la col·laboració amb científics d'altres disciplines és essencial per entendre el funcionament dels ecosistemes marins.

3. Explica'ns algun record o anècdota curiosa dels teus anys com a investigadora!

Recordo que als anys noranta vaig enviar una proposta per organitzar un curs europeu i el comitè avaluador em va recomanar que contactés amb un científic noruec que havia presentat un projecte similar per fusionar-los. Després d'intercanviar les nostres propostes, aquest científic va reconèixer que la meva estava molt millor preparada, per la qual cosa es va retirar de la convocatòria i va acabar comentant a un col·lega seu: "em va sorprendre que la persona que va presentar aquest excel·lent projecte fos "dona i espanyola".

4. Parlant de la ciència fora d'Espanya, com d'importants són les col·laboracions internacionals en el món de la investigació?

Les col·laboracions internacionals són crucials per obtenir diferents perspectives i recursos. Tot i això, cal definir les expectatives i els objectius des del principi per assegurar una cooperació efectiva i compartir dades i resultats. Al final, la col·laboració sempre enriqueix la investigació i permet abordar qüestions més complexes.

5. Canviant de tema, ccom s’aconsegueix conciliar la investigació amb la maternitat?

La conciliació de la maternitat amb la carrera científica pot ser un desafiament, però em sembla que l'actitud és clau. És importantíssim comptar amb el suport familiar i tenir fills a edats joves per tenir més energia. També és fonamental la motivació i la voluntat de centrar-se en les tasques essencials.

6. Parlant de dones, per què creus que hi ha menys dones que homes ocupant alts càrrecs en el món de la investigació?

Hi ha diverses raons que expliquen la desigualtat de gènere en el lideratge, com és el cas de la càrrega de responsabilitats familiars, sigui cuidant els nens o gent gran, que sovint recau sobre les dones. Així mateix, la percepció diferent de les dones com a líders en comparació amb els homes i la tendència a donar més importància a les opinions masculines contribueixen a augmentar la desigualtat entre dones i homes. Per això, cal canviar la mentalitat pel que fa al lideratge, promovent la igualtat i la col·laboració. El consell que donaria als homes és que reconeguin que les dones estan al mateix nivell que ells i poden liderar i col·laborar amb igualtat.

7. Pel que fa al canvi climàtic, quins són per tu els efectes més preocupants?

Destacaria l'acceleració en l'augment de les temperatures i la preocupació per la injustícia social; ja que al final les comunitats més pobres són les més afectades pel canvi climàtic. En aquest sentit, hem de tenir en compte que les energies renovables no poden solucionar la crisi climàtica si no van acompanyades d'altres mesures, ja que molts dels recursos utilitzats per desenvolupar infraestructures d'energia renovable no són il·limitats i sovint es troben en països pobres que són explotats pels països rics, cosa que genera encara més injustícia social.

8. De quines solucions disposem actualment?

Tot i que ens costi admetre-ho, la solució passa per la reducció del consum energètic. Hi ha diverses maneres de reduir-lo sense un gran impacte negatiu, com ara evitar certs tipus de turisme, fomentar molt més l'ús del transport públic, la bicicleta i caminar. Altres estalvis significatius d'energia es podrien aconseguir mitjançant millores en l'aïllament dels edificis.

9. Per acabar, quins consells donaries als i a les joves que estan començant en el món de la investigació?

Als i les joves els diria que si tenen curiositat i passió per la ciència i la natura continuïn endavant, que no deixin que la incertesa sobre el treball futur els aturi. La ciència requereix vocació, dedicació i amor pel coneixement, i si en tenen, continuaran avançant. Si la seva motivació és guanyar diners ràpidament, aleshores haurien de considerar altres opcions. És un camí enriquidor i gratificant si es té la passió adequada.