La iniciativa, liderada per l'ICM-CSIC, busca compatibilitzar l'activitat pesquera amb la conservació dels elasmobranquis, altament amenaçats al Mediterrani.
A finals de juliol començava el projecte COTI, que busca compatibilitzar l'activitat pesquera amb la conservació dels taurons al Mediterrani mitjançant la identificació d'àrees ecològicament importants a la part nord-occidental de la conca. La iniciativa, liderada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) de Madrid i la Fundació Zoo de Barcelona. Aquest projecte es desenvolupa amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológicay el Reto Demográfico, mitjançant el Programa Pleamar, i es cofinança per la Unió Europea amb el FEMPA (Fondo Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura).
En concret, el projecte pretén desenvolupar mesures de gestió adaptativa, com ara el disseny d'àrees de gestió pesquera basades en la presència d'aquestes espècies d'esquals al llarg de l'any, per reduir les altes taxes de mortalitat no natural associades a la pesca. Unes mesures que, segons l'equip científic, "són clau per combatre l'amenaça d'extinció a la qual s'enfronten aquests depredadors icònics imprescindibles per al manteniment de la salut dels ecosistemes marins".
Identificació d'àrees protegides
COTI se centrarà en la identificació d'àrees protegides utilitzant marques electròniques de seguiment i models de distribució d'espècies, així com en la determinació de la diversitat i el flux genètic d'espècies com el tauró blau (Prionace glauca), el solraig (Isurus oxyrinchus) o el peix guilla (Alopias vulpinus). Així mateix, avaluarà l'esforç pesquer i col·laborarà amb associacions de pesca comercial, recreativa i organismes de gestió per reduir la mortalitat accidental dels esquals.
L'objectiu final del projecte és proposar àrees de conservació prioritàries per als elasmobranquis intentant minimitzar l'impacte socioeconòmic:
"Desenvoluparem una sèrie d'accions de seguiment d'aquestes espècies en col·laboració directa amb el sector pesquer i les administracions públiques amb l'objectiu d'identificar les àrees protegides de més interès i que ens permetin reduir al màxim la mortalitat no natural d'aquests depredadors icònics que es troben amenaçats", indica Joan Navarro (ICM-CSIC), l'investigador principal del projecte.
En aquest sentit, Pablo Cermeño, de la Fundació Zoo de Barcelona, subratlla que “la col·laboració entre els organismes de gestió juntament amb el sector comercial i la pesca recreativa són clau per reduir la mortalitat accidental dels taurons”.
Per la seva banda, Sergi Taboada, del MNCN-CSIC, posa l'accent en l'aproximació genòmica del projecte, que diu “és un dels aspectes més nous i avantguardistes de COTI i permetrà conèixer els patrons generals de connectivitat genètica i adaptació a l'hàbitat de les espècies d’estudi”
Espècies icòniques del Mediterrani
Els taurons i les rajades, depredadors superiors dels ecosistemes marins, són extremadament sensibles als impactes antròpics, especialment la pesca comercial i accidental. La seva reducció o desaparició té un efecte en cascada a les cadenes tròfiques i modifica la composició i el funcionament de l'ecosistema a llarg termini. Per tant, millorar la gestió i conservació de les poblacions d'elasmobranquis és, segons l'equip científic, "una necessitat real a nivell global, regional i local".
Al Mediterrani, que és precisament un punt calent de diversitat de taurons i rajades, l'estat de conservació d'aquestes espècies és crític, sent la pesca accidental la principal causa de l'elevada mortalitat no natural. A més, aquests animals comparteixen hàbitat amb espècies comercials de gran valor com el peix espasa i les tonyines, augmentant la probabilitat de trobades accidentals mortals amb arts de pesca.
Pla d'acció
En primer lloc, l'equip descriurà la distribució espacial de les diferents espècies de taurons pelàgics mitjançant l'ús de marques electròniques de seguiment i models de distribució espacial. Gràcies a això, serà possible identificar àrees prioritàries per a la seva conservació amb mínim impacte socioeconòmic, la qual cosa és essencial per assegurar l'efectivitat d'aquestes mesures, ja que permet que coexisteixin tant la pesca com la conservació dels elasmobranquis.
Tot aquest coneixement es divulgarà i es transferirà als professionals del sector pesquer, organismes gestors i societat en general a través d'activitats de divulgació i processos participatius amb confraries i associacions de pesca:
"COTI pretén ser una eina d'assessorament per a la gestió dirigida a recuperar i conservar els depredadors pelàgics a la conca mediterrània, millorant, a més, la viabilitat i la sostenibilitat de l'activitat pesquera", conclouen Francisco Ramírez i Elena Fernández-Corredor (ICM-CSIC), que també participen en el projecte.