A l'entrevista d’avui ens atén, directament des de l'Antàrtida, la nostra companya Andrea G. Bravo, experta en l'estudi d’un contaminant molt tòxic, el mercuri.
La investigació d'aquesta investigadora se centra en la descripció de diferents formes químiques del mercuri, però sobretot el metilmercuri, la forma química que s’acumula a les cadenes tròfiques aquàtiques i és més perillosa per a la salut humana. L’any 2019, la investigadora va rebre el Premi Raymond L. Lindeman pel seu treball sobre el cicle biogeoquímic del mercuri en llacs.
1. Quin projecte desenvoluparàs en aquesta campanya antàrtica?
Durant la campanya ANTOM, liderada pels investigadors Jordi Dachs i Begoña Jiménez de l’IDAEA, mesurarem la concentració de diferents contaminants i els microorganismes implicats en les seves transformacions. L’objectiu de la meva investigació en aquesta campanya antàrtica és estudiar la concentració de les distintes formes químiques del mercuri, però principalment la del metilmercuri.
2. Quins són els efectes nocius del mercuri per a la salut de les persones exposades?
La intoxicació per mercuri pot afectar els sistemes nerviós i immunitari, l'aparell digestiu, la pell, els pulmons, els ronyons i els ulls, la qual cosa pot causar greus problemes de salut. El mercuri, a més, té efectes greus en el desenvolupament del fetus i en les primeres etapes de vida. De fet, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou el metilmercuri entre els deu productes químics més perillosos.
3. Per què és tan important entendre el cicle del mercuri?
Totes les formes químiques del mercuri són tòxiques, però el metilmercuri és la forma química a la qual estem més exposats, ja que s'acumula a la base de les cadenes tròfiques. El mercuri s’acumula en organismes que formen part de la base de les cadenes tròfiques aquàtiques, com és el cas de les algues i els crustacis que formen part del plàncton. A mesura que pugem a nivells superiors de la cadena tròfica, les concentracions augmenten. Així, en peixos omnívors com el bacallà trobem concentracions més elevades que en el plàncton. Al seu torn, en els peixos carnívors, com és el cas del peix espasa, l’emperador, la tonyina vermella, alguns taurons (caçó, marraix, melgues, pintarroja i tintorera) i el luci, hi ha més concentració de mercuri que en els omnívors i el plàncton. Per això és important evitar l'excés de consum d’espècies carnívores. Així mateix, entendre les fonts i els diferents llocs de formació del metilmercuri és clau per a predir i, si és possible, reduir la concentració del metilmercuri a l'oceà, que és la principal font de peix.
4. En quin estat es troba actualment el cicle del mercuri?
En l’actualitat, s'estima que, a causa de les activitats antropogèniques, la quantitat de mercuri ha augmentat entre tres i cinc vegades en tots els compartiments del planeta, incloent rius, sòls, llacs i oceans.
5. D'on venen les emissions de mercuri? Quin és l'origen?
Hi ha emissions naturals i antropogèniques. Entre les fonts naturals destaquen l'activitat volcànica, l'erosió natural dels sòls o els incendis forestals. Dins les emissions produïdes per activitats humanes destaquen l'extracció primària de mercuri, la mineria d’or i la metal·lúrgia d'altres metalls, tot i que també emeten mercuri la combustió de combustibles fòssils, la depuració de gas natural o activitats industrials com la fabricació de ciment, entre altres.
6. Per què és especialment preocupant a les zones fredes?
El mercuri i altres contaminants volàtils circulen per l’atmosfera. Quan arriben a altes latituds com l’Àrtic o l’Antàrtida l’aire es refreda i, per tant, augmenta de densitat i torna a baixar. En el cas dels països nòrdics, que tenen sols enriquits en matèria orgànica, molts contaminants, entre ells el mercuri, es lliguen a aquesta matèria orgànica. Com a conseqüència, gran part del mercuri emès durant l'època industrial s’ha acumulat als sòls del nord d’Europa. A l’Antàrtida i l’Àrtic els contaminants es dipositen al gel i a la neu i, durant l’època de desgel, entren a l’oceà.
7. Quin és el paper de l'activitat bacteriana en la formació de metilmercuri?
Els microorganismes tenen un paper clau en el cicle del mercuri: intervenen en quasi totes les reaccions o transformacions del cicle. Per exemple, hi ha bacteris que formen metilmercuri i altres que el degraden. Per això, conèixer la diversitat d'aquests microorganismes i entendre els factors que determinen la seva activitat és una prioritat de la meva investigació.
8. Quin és el paper dels sediments i com es relaciona amb la teva investigació?
Els sediments acumulen els contaminants i són excel·lents registres històrics. Sobretot, els sediments profunds ens ajuden a entendre les emissions històriques i a reconstruir esdeveniments passats. Els sediments més recents, en canvi, estan en contacte amb la columna d'aigua i són zones molt reactives que poden afectar la qualitat de l'aigua.
9. Quines solucions es poden implantar per a evitar l'acumulació de mercuri a les cadenes tròfiques?
S'ha demostrat que la reducció d'emissions de mercuri comporta una reducció dels nivells d'aquest compost en el medi ambient. Per això es va crear el Conveni de Minamata, un tractat global que té com a objectiu reduir i eliminar les emissions de mercuri i compostos de mercuri per a protegir la salut humana i el medi ambient d'aquestes emissions antropogèniques.