A l'octubre de 2011 va tenir lloc la primera erupció submarina en els últims 500 anys d'història vulcanològica de Canàries. El volcà submarí de la illa d’El Hierro va emetre a l'oceà una gran quantitat de materials procedents del mantell, així com gasos i calor que van produir una pertorbació significativa en les propietats fisicoquímiques de les aigües al voltant de l'illa.
A l'octubre de 2011 va tenir lloc la primera erupció submarina en els últims 500 anys d'història vulcanològica de Canàries. El volcà submarí de la illa d’El Hierro va emetre a l'oceà una gran quantitat de materials procedents del mantell, així com gasos i calor que van produir una pertorbació significativa en les propietats fisicoquímiques de les aigües al voltant de l'illa. Aquest fet sense precedents per a la oceanografia espanyola va permetre als investigadors prendre mostres per avaluar l'efecte d'aquest tipus de fenòmens volcànics sobre els microorganismes marins, concretament sobre les comunitats planctòniques bacterianes, un component essencial de la xarxa tròfica marina.
L'erupció submarina de l'illa de El Hierro va produir una pertorbació significativa en les propietats físico-químiques de les aigües que van alterar en gran mesura l'ecosistema marí. La comunitat bacteriana va augmentar el seu nivell d'activitat i d'abundància però va patir una reducció en la seva biodiversitat i un canvi en la composició de les espècies. Tres mesos després del començament de l'erupció submarina els efectes sobre el plàncton van deixar de ser visibles tornant a la normalitat.
Un estudi publicat a la revista PLoS ONE, que té com a primera autora a Isabel Ferrera, investigadora del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'ICM, analitza la columna d'aigua des de la superfície fins als 2.000 metres de profunditat. Els resultats revelen que a causa de l'erupció, la comunitat bacteriana va tenir un augment de l'activitat i d'abundància però que, no obstant això, va patir una reducció de la biodiversitat planctònica i un canvi en la composició de les espècies. Es van arribar a detectar espècies típiques de fonts hidrotermals profundes en la superfície de l'oceà. L'estudi conclou, a més, que tres mesos després del començament de l'erupció submarina, els efectes sobre el plàncton van deixar de ser visibles i es va tornar a la normalitat.
Per a aquest estudi, els investigadors es van embarcar en diverses ocasions al llarg de 6 mesos a bord del vaixell oceanogràfic Ramon Margalef, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), i del vaixell oceanogràfic Atlantic Explorer, noliejat per la Universitat de Las Palmas de Gran canària (ULPGC).
Els autors del treball pertanyen a l'Institut de Ciències del Mar a Barcelona (CSIC), l'Instituto de Oceanografía y Cambio Global (ULPGC), al Centro Oceanográfico de Canarias (IEO) i a la Universidad de la Laguna. Aquesta investigació s'emmarca en els projectes de recerca Bimbache (IEO) i VULCANO (Ministeri d'Economia i Competitivitat i Fons FEDER).
Artícle
Isabel Ferrera, Javier Arístegui, José M. González, María F. Montero, Eugenio Fraile-Nuez, Josep M. Gasol (2015) Transient changes in bacterioplankton communities induced by the submarine volcanic eruption of El Hierro (Canary Islands). PLoS One. DOI: 10.1371/journal.pone.0118136