Un estudi de l'ICM i el National Oceanography Centre (NOC) revela que aquests coralls van començar a formar-se fins i tot abans de l’aparició dels primers neandertals i proporciona informació inèdita sobre l’impacte del clima en la formació dels esculls.
Igual que els esculls de corall tropicals, els esculls de corall d'aigües fredes són grans 'hotspots' de biodiversitat. La principal diferència és que els últims no depenen de la simbiosi amb algues microscòpiques i, com a conseqüència, poden trobar-se a majors profunditats que els tropicals, on no arriba la llum solar. Malgrat la seva singularitat i paper clau a l'oceà, segueixen sent ecosistemes molt poc coneguts, la qual cosa dificulta la seva protecció. De fet, estan catalogats per les Nacions Unides, la Comissió OSPAR i la Comissió General de Pesca del Mediterrani com a ecosistemes marins vulnerables.
Un equip internacional de científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona i el National Oceanography Centre (NOC) de Southampton (Regne Unit) ha estudiat per primera vegada els factors que han controlat el desenvolupament d'aquests ecosistemes al Mediterrani occidental durant els darrers 400.000 anys Els resultats d'aquesta investigació apareixen en un article recent de la revista Quaternary Science Reviews i proporcionen informació inèdita sobre l'impacte del clima en la formació d'aquests esculls.
Segons aquest treball, els coralls d'aigües fredes han estat creixent gairebé contínuament al Mediterrani durant els últims 400.000 anys, fins i tot abans de l'aparició dels primers neandertals. No obstant això, es creu que podrien haver-se començat a formar molt abans, ja que només s'ha descrit la part més superficial –(10 metres)- d’un escull que mesura, en total, entre 80 i 90 metres d'altura. I és que, en aquests esculls, l’antiguitat dels coralls s’estableix en funció de la profunditat a la que es troben, ja que les noves generacions creixen per sobre de les anteriors.
Per al desenvolupament de l'estudi, els investigadors van utilitzar la datació per ablació làser, una tècnica que consisteix a reduir a trossos molt petits i ionitzar mostres amb un espectròmetre de masses per determinar l'edat de 110 esquelets de corall d'aigües fredes. Combinat amb altres anàlisis, això ha permès als científics descriure quan i gràcies a quins factors ambientals van tenir lloc els principals períodes de formació dels esculls.
Es veuen afectats fins i tot per esdeveniments climàtics que ocorren a milers de quilòmetres
En general, les diferents anàlisis revelen que el creixement dels coralls i la formació dels esculls s'han vist afectats per grans canvis en el clima durant el període de temps estudiat. "Les oscil·lacions climàtiques associades a les edats de gel, els canvis en la productivitat de la superfície del mar i les variacions del nivell del mar semblen ser els principals factors que controlen el desenvolupament d'aquests esculls de corall d'aigües fredes", explica Guillem Corbera, estudiant de doctorat del NOC i de la Universitat de Southampton.
"A més, els intensos i perllongats esdeveniments monsònics que es van produir a la part oriental del Mediterrani van tenir un impacte perjudicial per al desenvolupament dels esculls estudiats, encara que tinguessin lloc a milers de quilòmetres de distància d’aquests", afegeix Corbera.
"Al llarg dels últims quatre-cents mil anys, depenent de les condicions climàtiques, diferents espècies de coralls van dominar aquests esculls. Aquesta investigació ens ajuda a entendre com els esculls de corall d'aigües fredes poden reaccionar als efectes causats pel canvi climàtic actual", afirma l'investigador de l'ICM Claudio Lo Iacono, que va descobrir aquests esculls fa ja alguns anys i que ara ha dirigit aquest estudi.
Fins ara, alguns investigadors havien determinat l'edat d'alguns coralls d'aigües fredes del Mediterrani amb l'objectiu de relacionar els patrons de formació dels esculls amb diferents factors ambientals. No obstant això, a diferència d'aquest treball, mai s'havia arribat a descobrir el que va passar més enllà dels últims 15.000 anys.
Aquest estudi està finançat per la Graduate School of the National Oceanography Centre (GSNOCS), l'ICM, l'ONG Oceana i el projecte EuroFleets Gateway. Així mateix, la investigació s'ha beneficiat de la col·laboració amb els instituts de recerca alemanys MARUM i GEOMAR, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Gant.