Un nou estudi internacional liderat per l'ICM-CSIC revela que les xarxes microbianes marines s’articulen i es desarticulen per culpa de factors ambientals com la temperatura.

Els microbis marins exerceixen un paper clau en el manteniment de la salut dels nostres oceans i del planeta en general, ja que són responsables de processos com el reciclatge de nutrients o la descomposició de contaminants. Per sobreviure, aquests organismes formen xarxes complexes d'interaccions que contribueixen al funcionament general dels ecosistemes marins. Tanmateix, el nostre coneixement de les interaccions microbianes és encara molt escàs, la qual cosa dificulta comprendre plenament el seu impacte en la salut dels oceans i el canvi climàtic.
Ara, una nova investigació liderada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en què també han participat la Universitat d'Oslo (Noruega) i la Universitat de Nantes (França) ha revelat que les interaccions microbianes segueixen un cicle anual. En concret, l'estudi assenyala que la xarxa d'interaccions s'articula i es desarticula quan es produeix la transició estacional entre aigües més fredes i més càlides, la qual cosa suggereix l’existència d’una forta connexió entre els canvis estacionals i les xarxes d'interaccions microbianes.
"Ens hem adonat que les associacions microbianes marines presenten patrons recurrents influïts per factors ambientals com la temperatura. A mesura que canvia el clima, aquests factors s'alteren, cosa que pot afectar la composició, estructura i estabilitat de les xarxes microbianes. Això podria alterar processos essencials com el cicle de nutrients i la transferència d'energia al medi marí", alerta l'antiga investigadora de l'ICM-CSIC Ina Maria Deutschmann, autora principal de l'estudi.
Per a la realització de l'estudi, publicat recentment a la revista Microbiome, l'equip va analitzar una sèrie temporal de 10 anys de l'Observatori Microbià de la Badia de Blanes (BBMO), un dels observatoris microbians més antics llargs del món. Després van desenvolupar una nova metodologia per inferir les interaccions de cada mostra microbiana, cosa que va permetre als científics examinar la dinàmica de les associacions microbianes al llarg del temps i veure com canvien aquestes interaccions en resposta a factors ambientals, inclòs l'escalfament dels oceans.
Segons les autores i autors, aquest nou enfocament podria servir per provar hipòtesis d'interacció microbiana específiques de cada estació de l'any, i podria aplicar-se en estudis del microbioma en altres ecosistemes, contribuint en última instància a una comprensió més profunda de les relacions intricades que regeixen el nostre món natural.
Finalment, el treball revela una major repetibilitat de les interaccions durant els mesos més freds, cosa que indica que certes interaccions poden ser més consistents en condicions específiques. Tanmateix, només un 0,1% de les associacions van ser confirmades per la bibliografia existent, cosa que posa sobre la taula la manca de coneixements en la comprensió de les interaccions ecològiques microbianes marines. Així mateix, això posa de manifest la necessitat de continuar investigant per desvelar els misteris d'aquestes xarxes vitals i la seva influència als ecosistemes marins.
"Davant l'escenari d'escalfament actual, les futures línies de recerca haurien de centrar-se a comprendre els efectes sobre les xarxes microbianes marines mitjançant l'estudi de diferents tipus d'ecosistemes, la integració de funcions metabòliques, l'augment de la resolució temporal, la validació de les associacions mitjançant experiments i el desenvolupament de models predictius per informar les estratègies de conservació", exposa en aquest sentit Ramiro Logares, coautor del treball.
En definitiva, el treball publicat ara, finançat pels projectes espanyols INTERACTOMICS i MINIME i el projecte europeu SINGEK, subratlla la importància de tenir en compte la dinàmica temporal de les interaccions microbianes en els ecosistemes marins per comprendre millor el funcionament del microbioma oceànic i el seu impacte en el canvi climàtic i la vida marina alhora que aplana el camí per a futures investigacions en aquesta àrea d'estudi vital.