És la conclusió principal d'un nou estudi liderat per l'ICM-CSIC que analitza el paper de l'afluència atlàntica en el transport i acumulació de sediments contaminats per metalls pesants des del golf de Cadis fins al mar d'Alborán.
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha alertat dels efectes de l'activitat minera al cinturó pirític ibèric. El treball també examina l'impacte d'abocaments accidentals de residus tòxics miners, com el vessament ocorregut a la mina d'Aznalcóllar (Sevilla) ara fa 26 anys, considerat un dels desastres mediambientals més grans de la història d'Espanya.
L'estudi, publicat recentment a Marine Pollution Bulletin, analitza el paper de l'afluència atlàntica en el transport i acumulació de sediments contaminats des del golf de Cadis fins al nord-oest del mar d'Alborán. És a dir, el transport d'aigua atlàntica que entra al mar d'Alborán a través de l'estret de Gibraltar, procedent del golf de Cadis.
Per a l'elaboració del treball, l'equip científic va analitzar els metalls pesants en sediments acumulats al nord-oest del mar d'Alborán durant els darrers dos segles. D’aquesta manera se’n van adonar que els nivells de zinc (Zn), coure (Cu) i plom (Pb) van augmentar significativament a partir de la segona meitat del segle XIX, coincidint amb l'increment de les concessions mineres al cinturó de pirita del sud-oest de la península Ibèrica.
Així mateix, l'equip va fer servir trampes de sediment per monitorar de forma continuada el sediment descendent a través de la columna d'aigua. Això va permetre detectar un augment de contaminants als sediments transportats per l'afluència atlàntica durant els mesos posteriors a l'accident d'Aznalcóllar l'any 1998 i durant episodis de crescudes dels rius que desemboquen al golf de Cadis.
"Aquest estudi suggereix que els efectes de la mineria al cinturó pirític ibèric i els potencials accidents a les basses dels seus residus no només tenen un gran impacte sobre els mitjans fluvials i marins del golf de Cadis, sinó que poden arribar al mar d'Alborán , la qual cosa s'ha de considerar en l'avaluació de riscos de les explotacions mineres de les conques del golf de Cadis i és crucial a l'hora de plantejar la reactivació de mines com Aznalcollar o Riotinto", exposa Albert Palanques (ICM-CSIC), l'autor principal del treball.
La catàstrofe mediambiental d'Aznalcóllar
Aquest any es compleixen 26 del trencament de la bassa de residus de la mina d'Aznacóllar, un incident que va deixar l'estuari del Guadalquivir amb elevades concentracions de metalls i metal·loides. Entre altres, això va tenir importants implicacions per al sector pesquer i agrícola, que juntament amb científics i organitzacions ecologistes, s'oposen ara a la represa de l'activitat minera a la zona.
A diferència de l'anterior, l'empresa que gestiona avui la curta minera ha intentat diferenciar-se del model anterior dissenyant una explotació subterrània sense bassa de residus, sinó amb una canonada de 30 quilòmetres a través de la qual es pretenen transportar els metalls pesants procedents de l’activitat minera diluïts en aigua cap a l'estuari de Guadalquivir.
Segons la comunitat científica, aquest model no és millor que l'anterior, ja que no té en compte ni la hidrodinàmica ni la fisicoquímica de les aigües de l'estuari i el golf de Cadis, i tampoc considera l'impacte sobre els ecosistemes costaners i marins. Tot i això, el projecte es troba ja en la fase final de tramitacions, pendent que la Junta d'Andalusia li concedeixi l'Autorització Ambiental Unificada, que és la porta d'entrada per rebre altres permisos necessaris.