Segons un nou estudi de l'ICM-CSIC i el CNR-ISMAR, això permet una interpretació més precisa d'aquests esdeveniments extrems i dels seus efectes a llarg termini.
La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins de tot el món i la Mediterrània no n'és una excepció. Les onades de calor marines associades a aquesta crisi han causat i estan causant esdeveniments de mortalitat massiva a tota la conca. Davant d’aquest escenari, la seva correcta definició i caracterització esdevenen un element clau per definir els possibles escenaris de futur.
Ara, un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Institute of Marine Sciences of the National Research Council (CNR-ISMAR) ha desvelat com afecta el fet de separar la tendència de l'escalfament global en el moment de definir les característiques de les onades de calor marines. Segons els autors, aquesta seria la causa d'una magnificació aparent de la freqüència i la intensitat d'aquest tipus d'esdeveniments extrems.
Per a l'elaboració del treball, publicat recentment a la revista Frontiers in Marine Science, els autors van analitzar un conjunt de dades corresponents a la temperatura superficial de la mar Mediterrània recopilades durant els darrers 41 anys (1982-2022) pel Servei de Vigilància Marina Copernicus (CMEMS).
"Els nostres resultats mostren que quan s'analitzen les dades de temperatura sense corregir la tendència durant el període d'estudi no es detecten adequadament les onades de calor marines i les seves característiques, com la freqüència, intensitat o durada, estan esbiaixades", explica J. Martínez, investigador de l'ICM-CSIC i primer autor del treball.
Així, analitzar les anomalies de la temperatura superficial sense corregir la tendència produeix un augment en la freqüència i intensitat de les onades de calor marines dels darrers anys de qualsevol sèrie temporal estudiada, la qual cosa fa que s’acabin subestimant les onades de calor marines produïdes fa més temps. Segons els autors, això estaria vinculat a una tendència d'escalfament a la regió i no al canvi real de les característiques de les onades de calor.
"El fet de corregir la sèrie eliminant la tendència a les dades permet distingir i separar entre allò que és l'escalfament a llarg termini i els canvis transitoris i abruptes de la temperatura superficial (onades de calor), obtenint una descripció més encertada de les propietats de les onades de calor marines", afegeix en aquest sentit J. Martínez.
Principals onades de calor del Mediterrani
L'estudi presenta, a més, un catàleg de les principals onades de calor produïdes a la Mediterrània des de l’any 1982. En total, durant el període analitzat, es van arribar a detectar 15 onades de calor marines qualificades de greus i 5 d’extremes (1989, 1993, 1999, 2001 i 2007).
Entre elles cal destacar els esdeveniments de l’any 1999, amb el percentatge més gran de superfície afectada de tota la sèrie, i l'esdeveniment de l’any 2003, que va afectar totes les subconques de la Mediterrània amb alts valors d'intensitat mitjana i màxima (fins a 7 °C més per sobre del que és habitual) durant 94 dies. Aquest esdeveniment va coincidir també amb una onada de calor atmosfèrica a tot el continent europeu. Finalment, els autors de l’estudi destaquen un esdeveniment produït l’any passat que va persistir des del mes de maig fins al desembre -131 dies-, tot i que amb intensitats menors que l'esdeveniment del 2003.
Amb tot, el treball evidencia la influència del canvi climàtic sobre l'escalfament de la Mediterrània, cosa que fa que les onades de calor marines tinguin més efectes. “Això suposa un desafiament significatiu per a la gestió i conservació dels ecosistemes marins de la regió, si bé es tracta d’informació molt valuosa per a estudis futurs sobre l'impacte de la crisi climàtica sobre l'oceà en un moment d'escalfament sostingut especialment alarmant”, conclouen els autors, que mantenen un sistema de monitoratge diari d'onades de calor marines de la Mediterrània disponible aquí.
