Les "tasques de cura acadèmiques" roben temps a la investigació, no són degudament valorades i són el treball invisible que fan principalment les dones.
El terme anglès "housekeeping" es refereix a les tasques de cures i gestió de la llar, històricament exercides per les dones a causa de l'anomenada divisió sexual del treball, que considerava els homes com a proveïdors econòmics i les dones com a cuidadores de la llar. Això es basava en l'adscripció de rols estereotipats de gènere d'acord amb les característiques biològiques, encara que actualment sabem que el gènere és una cosa que es construeix socialment i la línia que dividia homes i dones entre l'esfera pública i privada, respectivament, s'ha difuminat.
Tanmateix, els rols i els estereotips de gènere encara són vigents i es reprodueixen en altres contextos, com per exemple en l'àmbit laboral, en el nostre cas, la ciència i l'acadèmia. En aquest sentit, el concepte d'academic housekeeping al·ludeix a les tasques internes de gestió a l'organització, que són molt necessàries per al funcionament d'aquesta, però que són invisibilitzades. A més, aquestes tasques acostumen a ser de caràcter voluntari, i en la majoria dels casos són realitzades per dones.
Ara bé, no només les "tasques de cura-acadèmiques" estan feminitzades, sinó que també hi ha una jerarquia sobre la base de l'activitat de la qual s’és part. Segons la investigadora sueca Sara Kalm, aquestes tasques es poden classificar en tres categories: tasques de menor estatus, tasques de servei i tasques de cura, que corresponen a, entre d'altres, ser part d'un comitè, prendre notes en una reunió o ajudar a l'estudiantat predoctoral quan necessita suport.
Segons un estudi nord-americà, és un 50% més probable que una dona s'ofereixi a fer aquestes tasques que un home. Així mateix, el treball assenyala que es demana a les dones que facin aquestes tasques amb molta més freqüència que als homes, i també és més habitual que diguin que sí quan es fan aquest tipus de peticions (Kalm, 2019).
Finalment, tot i que està demostrat que, principalment, les dones realitzen aquest tipus de feines invisibles, l'assignació d'aquestes acostuma a ser informal dins dels equips, departaments i centres de recerca, ja que pot sorgir inconscientment i, sovint, és naturalitzada i influenciada pels rols de gènere.
L'"academic housekeeping" a l'ICM
L'ICM no és aliè a aquest fenomen. Així, els resultats de la diagnosi duta a terme el 2019 evidencien que la majoria dels grups de treball i comitès del centre estan feminitzats excepte el grup d'Estratègia Científica, que podríem catalogar com de major estatus, si atenem a la jerarquia de les tasques de cura acadèmiques esmentades anteriorment.
Així mateix, aquesta realitat s'estén a altres àmbits com la participació en comitès editorials de revistes, en publicacions del CSIC o en comitès d'avaluació de projectes i beques. La mala notícia és que aquest compromís més gran de les dones amb la "comunitat" no millora el seu posicionament, ni acadèmic ni estratègic i, a més, fa que inverteixin més temps en aquestes tasques i menys en la seva investigació comparada amb els seus companys investigadors. Finalment, això repercuteix en les seves possibilitats de promocionar i, per tant, en els seus salaris, generant així altres desigualtats.
Un altre punt a destacar de la realitat de l'ICM és que, en gran part dels casos, les tasques de cura-acadèmiques les realitzen personal tècnic (altament feminitzat), fet que posa de manifest la necessitat de reivindicar el seu paper clau en el funcionament de la ciència.
Per això, encara que les tasques de cura-acadèmiques no estan remunerades, des del Grup d'Igualtat de l'ICM, a través del Pla d'Igualtat del centre, pretenem promoure'n la visibilització i el reconeixement, així com impulsar-ne un repartiment més equitatiu, ja que assumir-les contribueix a un benefici col·lectiu que hauria de ser responsabilitat de tot el personal. Així, entre les accions a implementar del Pla, podem destacar la realització d'una enquesta que ens permeti conèixer a més profunditat la implicació del personal en tasques de cura-acadèmiques i el temps de dedicació a aquestes, així com una campanya gràfica per a visibilitzar el valor d'aquest tipus de feines.
I és que, les coses no funcionen si les ignorem, per això és important mirar què hi ha a la base de l'iceberg, que en aquest cas són els esforços per sostenir una organització i comunitat que promogui una ciència més inclusiva, que reconegui la feina i el mèrit de les persones que en tenen cura, i que impulsi que aquesta feina és tasca de tots i totes, i no només d'unes poques.