Un equip científic ha descobert al canyó de La Fonera –conegut també com el canyó de Palamós– unes riques comunitats de coralls profunds, un ecosistema marí molt vulnerable a l’activitat humana-, segons un article científic publicat a la revista PLOS ONE pels investigadors Galderic Lastras, Miquel Canals i Anna Sanchez-Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB, conjuntament amb Enric Ballesteros (CEAB-CSIC) i Josep-Maria Gili de l'Institut de Cièn
Un equip científic ha descobert al canyó de La Fonera –conegut també com el canyó de Palamós– unes riques comunitats de coralls profunds, un ecosistema marí molt vulnerable a l’activitat humana-, segons un article científic publicat a la revista PLOS ONE pels investigadors Galderic Lastras, Miquel Canals i Anna Sanchez-Vidal, del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB, conjuntament amb Enric Ballesteros (CEAB-CSIC) i Josep-Maria Gili de l'Institut de Ciències del Mar.
Coneguts des de fa segles pels pescadors noruecs, els coralls d’aigua freda han estat observats en diferents latituds arreu del món, i són considerats com els ‘cosins’ d’aigua freda dels esculls de corall de les regions tropicals. Aquest tipus de coralls d’aigua freda formen colònies molt fràgils i ramificades, que potencien la biodiversitat marina donada la seva associació amb el cicle vital de molts organismes marins.
Colònies profundes de coralls d’aigua freda a la Mediterrània
A la península ibèrica, les primeres comunitats de coralls d’aigua freda van ser descobertes el 2010 al canyó d’Avilés, al Mar Cantàbric. A la Mediterrània occidental, equips de la UB i el CSIC n’havien descobert colònies vives al canyó del Cap de Creus, una troballa científica que representa un dels exemples millor documentats d’aquest tipus d’ecosistema profund a tot el Mediterrani.
Es calcula que les noves comunitats descobertes per l’equip investigador al canyó de la Fonera --entre 130 i 370 m de profunditat-- ocupen potencialment una extensió d’uns 400.000 metres quadrats. Les gravacions de vídeo que testimonien la descoberta es van obtenir mitjançant un vehicle submarí per control remot (remotely operated vehicle, ROV) no tripulat. En aquest particular hàbitat submarí, les espècies més abundants són els coralls Madrepora oculata (corall blanc) i Dendrophyllia cornigera (corall groc). «Aquests nous hàbitats estenen la província de coralls d’aigua freda a la Mediterrània nord-occidental més al sud del que fins ara es coneixia: anteriorment, se n’havien observat al canyó del Cap de Creus i a altres canyons del golf de Lleó», explica el professor Galderic Lastras, primer autor de l’article.
L'ICM ha contribuït en l'estudi sistemàtic i ecològic de les comunitats de macrofauna que es desenvolupen en les diferents parts del canyó. «Concretament en la identificació de les espècies bentòniques, l'estructura de les poblacions del corall Madrepora oculata i l'estat de conservació de les comunitats en comparació amb els estudis realitzats en fons de corals d'aigües fredes a la Mediterrània», aclareix Josep Maria Gili, del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'institut.
Protegir un hàbitat amenaçat per l’activitat humana
El canyó de la Fonera, aigües enfora de la costa catalana, presenta un relleu molt abrupte, amb profunditats molt grans gairebé a tocar de la línia de la costa. El vessant nord del canyó, on es practica habitualment la pesca d’arrossegament, presenta un relleu suavitzat en comparació amb el vessant sud, molt més abrupte. Tal com assenyala el catedràtic Miquel Canals de la UB, «la pesca d’arrossegament modifica el relleu submarí a gran escala, de manera que el paisatge passa d’un relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell o isòbates».
És a les parts més arracerades del vessant nord on s’han trobat aquestes comunitats de coralls d’aigua freda, que mostren clars símptomes de l’impacte de l’activitat humana. «Les colònies de coralls de majors dimensions es troben en àrees inaccessibles per la pesca d’arrossegament, com ara parets pràcticament verticals i indrets molt abruptes, on també s’hi observa Corallium rubrum (corall vermell). Sovint, però, les colònies de coralls són trencades, trinxades, amb arts de pesca i plàstics enganxats, o parcialment tapades per sediment, en especial les més properes als caladors on habitualment s’hi practica la pesca d’arrossegament», alerta Galderic Lastras.
«En aquest sentit –continua- tot i que als caladors de ròssec, on el fons és dominantment fangós, no hi ha aquest tipus de comunitats, la remobilització del sediment per les arts de pesca pot afectar aquests hàbitats tan vulnerables que, al capdavall, són el viver de les espècies d’interès comercial».
Nota de premsa: UB, Rosa Martínez
Article de referència:
Cold-Water Corals and Anthropogenic Impacts in La Fonera Submarine Canyon Head, Northwestern Mediterranean Sea. Galderic Lastras, Miquel Canals, Enric Ballesteros, Josep-Maria Gili, Anna Sanchez-Vidal. PLOS http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0155729