Experts de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i altres institucions europees apunten que les temperatures òptimes per al creixement d'aquesta microalga tòxica d'origen tropical es produiran abans a la primavera i persistiran fins a la tardor.
Ostreopsis és un gènere de microalgues d'origen tropical que, des de finals del segle XX, s'ha observat sovint a les platges mediterrànies, on el seu període de reproducció dura aproximadament des del final de la primavera fins a finals d'estiu o principis de tardor, quan la temperatura de l'aigua oscil·la entre els 21 i els 25°C aproximadament.
No obstant això, segons un grup internacional d'investigadors entre els quals es troben experts de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, utilitzant models proporcionats per la iniciativa Med-CORDEX basats en projeccions climàtiques, es pot veure que, en els pròxims anys, les proliferacions d'aquestes microalgues apareixeran abans i duraran més, estenent-se des de la primavera fins a la tardor.
Aquesta és una de les principals conclusions del projecte europeu CoCliME, que durant els últims tres anys ha desxifrat les tendències futures de creixement i els impactes de les proliferacions del gènere Ostreopsis. Entre els socis d'aquesta iniciativa que finalitza ara figuren, a més de l'ICM, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), el Laboratoire d'Oceánographie de Villefranche (LOV), l’Ifremer i la Université de Nantes.
"Això suposarà que les proliferacions durin més temps, tot i que seran menys intenses a l'estiu perquè les temperatures seran massa càlides (entre 25,5 i 28°C)", assenyalen els investigadors del LOV Salomé Fabri-Ruiz i Jean-Olivier Irisson, que no descarten que l'Ostreopsis es pugui adaptar en un futur a condicions encara més càlides. De fet, l'escalfament progressiu de les aigües sembla estar facilitant l'expansió d’aquest gènere a l'Atlàntic, des del Golf de Biscaia fins a la Bretanya.
Efectes de les proliferacions tòxiques
Ostreopsis té un color marró-vermellós a causa dels seus pigments fotosintètics. Per això, quan es reprodueix intensament, la gran quantitat de cèl·lules a l'aigua en zones poc profundes confereixen aquest color al medi. Aquestes cèl·lules produeixen diferents substàncies tòxiques que, segons s'ha pogut comprovar, causen la mort d'alguns organismes com els eriçons de mar.
"Les toxines d'Ostreopsis poden afectar tant a la flora com a la fauna marines i es troben a l'aigua durant les proliferacions", expliquen les investigadores Elisa Berdalet, de l'ICM, i Anne-Sophie Pavaux i Rodolphe Lemée, del LOV. A més, s'han detectat en alguna ocasió toxines d'Ostreopsis en el marisc, encara que al Mediterrani no es coneix cap cas d'intoxicació alimentària atribuïda a aquestes toxines.
“Al Mediterrani, els principals efectes de les proliferacions tòxiques de la microalga en la salut humana estan associats al contacte directe amb aigua de mar quan les concentracions de cèl·lules d'Ostreopsis són altes i a la inhalació d'aerosols que contenen substàncies químiques irritants. Els compostos tòxics, però, no es produeixen sempre, sinó només en determinats moments durant les proliferacions”, detallen Elisa Berdalet i Magda Vila (també de l'ICM).
"Els símptomes aguts d'aquesta exposició són oftalmològics, digestius, respiratoris i dermatològics", afegeixen els col·laboradors de CoCliME Rafael Abós-Herràndiz i Luc de Haro, que alerten del fet que es desconeixen encara els efectes de l'exposició crònica a les toxines que produeix Ostreopsis.
En aquest sentit, dins el projecte CoCliME, es va realitzar un estudi epidemiològic que va revelar que les persones podien experimentar símptomes relacionats amb Ostreopsis durant pocs dies al llarg de la proliferació, principalment al juliol (tenint en compte les condicions climàtiques actuals).
Les complexes interaccions oceà-atmosfera implicades en l'aerosolització de les toxines s'estan estudiant experimentalment per Noemí Inmaculada Medina-Pérez i Manuel Dall'Osto (ambdós de l'ICM).
Desconeixement de la problemàtica
En l'actualitat, la societat coneix poc els impactes de les proliferacions d'Ostreopsis en la salut humana i l'ecosistema, la qual cosa fa que no se'n percebin tampoc els possibles riscos socioeconòmics. "Per això és massa aviat per definir estratègies d'adaptació de la societat", afirmen Muriel Travers, Gildas Appéré i Jérémy Thomas, de la Universitat de Nantes.
Tanmateix, donada la recurrència i futura persistència de les proliferacions d'Ostreopsis a les zones turístiques del Mediterrani, aquests episodis poden esdevenir un problema socioeconòmic important en el futur si comporten, per exemple, la interrupció o la reducció de la freqüentació de les platges per part de turistes i residents.
CoCliME ha contribuït a posar en marxa un sistema de seguiment i vigilància sanitària de les platges per prevenir eficaçment els impactes de la microalga Ostreopsis en la salut humana. Aquest suport a un programa de monitoratge i sistema d'alerta d'Ostreopsis contribuirà, no només a continuar i ampliar les sèries temporals d’aquestes microalgues al Mediterrani, sinó també a elaborar futures projeccions de les seves proliferacions tòxiques.
El projecte CoCliME forma part de l'ERA4CS, una ERA-NET iniciada per JPI Climate i finançada per les agències EPA (Irlanda), ANR (França), BMBF (Alemanya), RCN (Noruega), UEFISCI (Romania), FORMAS (Suècia), i la Unió Europea.