El treball, en el qual ha participat l'ICM-CSIC, posa el foc en ecosistemes com els manglars, les maresmes o les praderies marines, la destrucció dels quals pot alliberar quantitats ingents de carboni emmagatzemat durant segles.
Els manglars, les maresmes, les praderies de fons marins i, en alguns casos, els boscos d'algues marines —més coneguts com a “ecosistemes de carboni blau”— s'estan posicionant cada vegada més al centre de les estratègies climàtiques globals. Aquests ecosistemes absorbeixen grans quantitats de carboni de l'atmosfera i l'emmagatzemen en els seus sediments i plantes, alhora que promouen la biodiversitat i protegeixen les línies de costa, entre d'altres.
Ara, una nova revisió científica en la qual ha participat l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) descriu com aquests ecosistemes s'estan integrant en els mercats de carboni, i adverteix de la necessitat que la ciència i l'economia avancin de la mà per poder fer front als reptes climàtics.
L'estudi, publicat a la revista Annual Review of Environment and Resources, estima que restaurar els ecosistemes de carboni blau podria eliminar al voltant de 109 milions de tones (Mt) de carboni orgànic per any (xifra subjecta a incertesa i assumpcions), mentre que prevenir la pèrdua contínua d'hàbitats podria evitar fins a 63Mt d'emissions equivalents de CO2 anualment. Aquestes troballes confirmen el significatiu potencial de mitigació climàtica dels ecosistemes costaners, si bé destaquen la necessitat de disposar de marcs legals consistents per traduir aquest potencial en resultats mesurables i verificables.
Mercats voluntaris de carboni
El mercat voluntari de carboni ha sorgit com un mecanisme important, encara que en evolució i limitat, per canalitzar el finançament privat cap a la conservació i restauració del carboni blau. En permetre als desenvolupadors generar crèdits de carboni a partir de reduccions i eliminacions d'emissions, ofereix una manera de finançar esforços de recuperació d'ecosistemes a gran escala.
Tanmateix, l'estudi troba que l'activitat actual del mercat de carboni blau és molt desigual. Al voltant del 89% dels projectes es concentren en ecosistemes de manglars, on les metodologies, els conjunts de dades i l'experiència d'implementació estan més establerts. D'altres ecosistemes, i especialment les praderies de fons marins, les maresmes i els boscos d'algues marines estan molt menys representats. Aquest desequilibri reflecteix barreres científiques i tècniques significatives que limiten la seva inclusió en els mercats de carboni, tot i els seus potencials grans beneficis climàtics.
Alineació amb la ciència
L'estudi destaca que la ràpida expansió dels mercats de carboni ha d'anar acompanyada d'una comprensió científica igualment robusta. Si no, hi ha el risc que el mercat voluntari de carboni avanci per davant de la ciència necessària per garantir que els crèdits de carboni representin beneficis climàtics reals i duradors.
Els ecosistemes de carboni blau són sistemes complexos i dinàmics. El carboni flueix no només verticalment cap als sediments, sinó també lateralment a través d'entorns costaners interconnectats mitjançant les marees, els corrents i els processos biològics. Aquestes dinàmiques dificulten la definició dels límits dels projectes i la quantificació precisa de l'emmagatzematge i les eliminacions de carboni.
A més, els elements clau de la comptabilitat del carboni —com els escenaris de referència, els factors d'emissió i la permanència a llarg termini— depenen, sovint, de dades limitades, particularment fora dels sistemes de manglars ben estudiats.
Sense prou rigor científic, hi ha el risc de tergiversar els beneficis del carboni, subestimar els riscos o emetre crèdits que no reflecteixin una mitigació climàtica real. Davant d'aquest escenari, les autores i autors emfatitzen que, si bé els mercats de carboni poden accelerar l'acció, han d'estar basats en enfocaments conservadors i fonamentats en la ciència per mantenir la credibilitat i evitar soscavar els objectius climàtics.
Barreres dels projectes
La revisió identifica diversos desafiaments clau que actualment limiten el creixement de projectes de carboni blau d'alta integritat en el mercat voluntari de carboni. Aquests obstacles primaris consisteixen en els alts costos de monitoratge, informe i verificació; un mapatge i dades espacials limitats (especialment per als ecosistemes de praderies marines i algues); bretxes en els factors d'emissió i dades empíriques; i una comptabilitat del carboni complexa a causa de les incerteses en el transport lateral de carboni i la connectivitat de l'ecosistema.
Aquestes barreres augmenten els costos i la incertesa, fet que fa que molts projectes siguin difícils d'implementar —particularment per als ecosistemes més enllà dels manglars. Al mateix temps, els beneficis de la restauració requereixen temps: el segrest de carboni en els ecosistemes restaurats pot necessitar dècades per assolir nivells comparables als dels hàbitats intactes, cosa que retarda els retorns i augmenta el risc del projecte.
Equilibrar la integritat
Per escalar les solucions de carboni blau de manera efectiva, l'estudi destaca la necessitat d'equilibrar la reducció de costos amb la integritat científica. Els enfocaments emergents —com ara models millorats, factors d'emissió i teledetecció— ofereixen oportunitats per reduir els costos i expandir la participació en el mercat. Tanmateix, aquestes eines s'han de validar acuradament i aplicar-se de manera conservadora per garantir-ne la precisió.
En aquest sentit, l'equip científic subratlla la importància d'una comptabilitat transparent i conservadora, particularment on la incertesa persisteix, per mantenir la confiança en els mercats de carboni i evitar riscos reputacionals.
Vies estratègiques
A fi de garantir que el mercat voluntari de carboni pugui recolzar els ecosistemes de carboni blau a gran escala, l'estudi identifica diverses àrees prioritàries. L'acció s'ha de centrar en un mapatge i monitoratge millorats dels ecosistemes costaners, aconseguir una millor comprensió del transport de carboni a través de paisatges marins connectats, el desenvolupament de factors d'emissió robustos i la inclusió de vies de carboni addicionals, com els processos de carboni dissolt i inorgànic. Avançar en aquestes àrees serà essencial per ampliar l'abast dels ecosistemes inclosos en el VCM (mercat voluntari de carboni) mantenint al mateix temps la credibilitat científica.
Amb tot, els ecosistemes de carboni blau representen una gran oportunitat per oferir mitigació climàtica alhora que sostenen la biodiversitat i la resiliència costanera. El mercat voluntari de carboni té un paper clau a exercir a l'hora de desbloquejar el finançament necessari per realitzar aquest potencial.
Tanmateix, l'estudi deixa clar que la velocitat no ha d'anar en detriment de la precisió. Garantir que els mercats de carboni estiguin fonamentats en una ciència sòlida serà essencial per oferir beneficis climàtics reals i duradors. A mesura que creix la demanda de solucions basades en la natura, alinear el rigor científic amb el desenvolupament del mercat serà crític per assegurar que el carboni blau compleixi la seva promesa com una solució climàtica creïble i efectiva.