Especialistes reunits a l'ICM-CSIC han incorporat taurons i rajades altament vulnerables, com l'àngel o la rajada papallona, en la nova eina científica de referència per a la conservació de la biodiversitat estatal.
Amb motiu del recent Dia Internacional de la Diversitat Biològica, el Congrés dels Diputats va acollir fa uns dies la presentació oficial de la Llista Vermella Nacional d'Espècies Amenaçades d'Espanya. L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) hi ha participat de forma activa, aportant el seu coneixement en l'avaluació de la fauna marina més vulnerable.
Aquesta eina es consolida com el primer registre estatal que avalua el risc d'extinció de la flora i la fauna del país sota els estrictes criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). L'ambiciosa avaluació ha estat coordinada per la Comissió per a la Supervivència de les Espècies de la UICN, sumant les capacitats de 18 grups taxonòmics en col·laboració amb el Comitè Espanyol de l'organització i el Centre de Cooperació del Mediterrani.
L'ICM-CSIC va assumir el lideratge científic en l'àmbit marí en organitzar un taller tècnic centrat exclusivament en els peixos cartilaginosos de les aigües espanyoles, en el qual va participar el Grup Nacional d'Especialistes d'Espècies (GNEE) Taurons, Rajades i Quimeres, coordinat per Anabel Colmenero, investigadora de l'ICM. Gràcies a aquest esforç, l'inventari nacional incorpora per primera vegada un diagnòstic exhaustiu de taurons i rajades altament vulnerables, com l'àngel (Squatina squatina), la guitarra de morro negre (Glaucostegus cemiculus), la rajada papallona (Gymnura altavela) o el milà (Aetomylaeus bovinus).
"La inclusió dels elasmobranquis en aquesta Llista Vermella Nacional és un punt d'inflexió", destaca Colmenero, coordinadora del Grup i experta en aquests animals.
"Els taurons i les rajades tenen un paper crucial en els ecosistemes marins, però les seves característiques biològiques els fan extremadament vulnerables. Disposar d'un diagnòstic científic unificat ens permetrà exigir plans de gestió i conservació reals per frenar el seu declivi a les nostres costes", afegeix l'experta.
Un escut científic
La decisió d'incorporar els taurons i les rajades constitueix un avenç fonamental per preservar un dels grups faunístics més amenaçats del planeta. En les últimes dècades, les seves poblacions han patit un declivi dramàtic a causa de la sobrepesca, la captura accidental i la degradació dels hàbitats costaners.
Comptar amb avaluacions oficials avalades per estàndards internacionals permetrà als gestors públics identificar millor les prioritats de conservació i dissenyar polítiques de protecció activa.
"Per a la comunitat científica, aquesta fita no és només un èxit tècnic, sinó un reconeixement social de la urgència de protegir els grans oblidats de l'oceà", indica Claudio Barría, director científic de Catsharks.
Un esforç coral
L'èxit del taller a l'ICM-CSIC va ser possible gràcies a un model de ciència col·laborativa que va aplegar els principals especialistes en biologia i conservació de taurons i rajades de tot el país, així com entitats dedicades a l'estudi dels elasmobranquis (com l'Asociación Catsharks, Fundación Azul Marino, Asociación Lamna, Save the Med Foundation, Submon, Angel Shark Project i l’Elasmogrup). La seva experiència científica va ser determinant per consolidar un consens robust.
Amb aquest impuls, l'ICM-CSIC es consolida com un eix neuràlgic en la investigació i gestió de la biodiversitat marina a la Mediterrània i a l'Atlàntic. Així mateix, la iniciativa salda un deute històric: el medi marí, tradicionalment subrepresentat en les estratègies de conservació de l'Estat, se situa per fi al centre de les decisions governamentals.